dilluns, 28 de setembre del 2015

MOVIMENTS PICTÒRICS




El IMPRESSIONISME
  • Moviment pictòric nascut a França entre 1874 i 1886. 
  • Suposa la ruptura de l'art modern amb l'academicisme (estil artístic). 
  • El seu precursor va ser la pintura, tot i que també s'utilitzà a la literatura i la música. 
  • Tendència a recollir la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. 
  • El moviment va ser batejat per la crítica com a "impressionisme" amb ironia i escepticisme respecte el quadre de Monet Impressió: sol naixent. 
  • És clau en el desenvolupament de l'art posterior, principalment el postimpressionisme i les avantguardes. 
  • Van intentar pintar conceptes romàntics com la profunditat, la solitud, el silenci o el misteri de la naturalesa, és a dir, la captació purament aparent de la realitat.







EL ROMANTICISME
  • Moviment tant cultural com polític originat a Alemanya a final del segle XVIII. 
  • Inicialment va ser un moviment literari i, més tard, influenciat per totes les arts. 
  • Reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant importància als sentiments. 
  • Caràcter revolucionari i trencador amb els aspectes socials de l'època. 
  • Ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials. 
  • Dramatisme amb accions i emocions portades a l'extrem. 
  • Forta tendència liberalista i nacionalista de cada país. 
  • Creativitat tot imitant el noeclassicisme i nostàlgia per un paradís perdut.










    EL HIPERREALISME

    • Moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970. 
    • Retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptualde moda en aquell temps. 
    • Arrels en el pop-art, del qual prenen les escenes quotidianes i intranscendents. 
    • Eliminació del rastre propi de l'artista de l'obra. 
    • Utilització d'una tècnica depurada i preciosista. 
    • Inspirats en la fotografia i solen treballar en formats grans.







    EL BARROC
    • Període artístic i moviment cultural, que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament. 
    • Període de monarquies absolutes, ja que emfatitzava l'autoritat, riquesa i estil de vida. 
    • Buscava quelcom artificialment complex i extravagant. 
    • Es situa entre el Renaixament i Neoclassicisme. 
    • Ús de la línia corba i importància en la llum. 
    • Gran decoració i grandiositat de les construccions.
     
                             








    L'ART MINIMALISTA
    • Nascut a la ciutat de Nova York, a Estats Units. 
    • El terme "minimalisme" ha evolucionat al llarg de l'últim mig segle i engloba un gran nombre de mitjans artístics. Prové de l'expressió anglesa Minimal art. 
    • Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada el 1965 pel filòsof Richard Wollheim. 
    • Creen objectes que sovint es mouen entre els límits de la pintura i l'escultura, anomenats "specific objects". 
    • Fan ènfasi en l'anonimat de l'autor. 
    • Eviten associacions metafòriques, simbolisme i suggerències espirituals transcendents.
     


    ORÍGENS DE LA FOTOGRAFIA



    L'origen de la paraula fotografia, etimològicament parlant, ve del grec (photos (llum) + graphein (dibuixar)). Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada per John Herschel (1792-1871). També va ser el primer en utilitzar el termes positiu i negatiu.

    La càmera oscura (primer invent fotogràfic) va ser empleada des del segle XVI pels artistes com un suport en les seves obres pictòriques per solucionar els problemes de la perspectiva. La càmera oscura va permetre descubrir que la llum viatja en línia recta.






    La primera imatge permanent, obtinguda amb un procés fotoquímic, se li atribueix a Nicephore Niepce en 1826.
    Va requrir una exposició de 8 hores i és la imatge del seu terrat.

    Niepce agafa una placa de ferro al forat de la càmera oscura fent que els llocs amb molta llum es cremin i els més foscos, siguin més clars. D'aquesta manera va obtenir la primera imatge amb negatiu, utilitzant la tècnica de daguerrotip.
    El principal problema amb aquestes tècniques eren les exposicions tan llargues, degut a la escassa sensebilitat a la llum dels materials.

    Les càmeres de Henry Fox Talbot obtenien unes imatges negatives. És fins el 1834 que consegueix una imatge permanent amb el procés negatiu-positiu. Al 1841 patenta el procés. Aquest permet obtenir còpies a partir de la imatge, amb el calotip.



    Més endavant, Muybridge i Marey fan investigacions fotogràfiques sobre el moviment i inventen el celuloide, que consisteix en donar voltes a la manivel·la i veus la pel·lícula, després d'haver realitzat varies imatges amb pocs segons de diferència, de manera que, quan vas passant per les imatges, et dona la sensació de moviment.


    Més tard, en el segle XIX, apareix la fotografia en color. Els experiments inicials no van ser capassos d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. La primera imatge en color va ser obtinguda pel físic James Clerk Maxwell el 1861.

    No obstant això, la primera pel·lícula fotogràfica en color (autochrome) no va arribar als mercats fins a 1907. La primera pel·lícula en color moderna, KodaChrome, va ser utilitzada per primer cop el 1935.


    dilluns, 21 de setembre del 2015

    SÍMBOLS



    LA BALANÇA

    La balança és un instrument que serveix per mesurar la massa dels objectes. És una palanca de primer grau de braços iguals que, mitjançant l'establiment d'una situació d'equilibri entre el pes dels seus cossos, permet comparar les masses. D'aquesta manera, el cos que tingui una massa superior s'inclinarà més per sota que el de la massa inferior. Això permet que, només a simple vista, es pugui saber quin dels dos cossos és més pesat.

    La balança s'ha utilitzat des de l'antiguitat com a símbol de la justícia i del dret, tret que representava la mediació a través de la qual es podia donar a cadascú el que és just i necessari en cada cas. De vegades també representa imparcialitat, veritat i equilibri, apart de ser el síbol de zodíac de libra, ja que les dates d'aquest signe és un punt d'equilibri de l'any quan el sol va fins el sur creuant l'ecuador.

    He escollit aquest síbol perquè m'agrada ser imaparcial i justa davant de qualsevol conflicte o situació problemàtica, per tant, és un síbol que cal recordar i tenir-lo sempre present.
    També és important dir la veritat davant de tot i mantenir un cert equilibri en les coses, com és el cas de l'esport, l'alimentació, entre d'altres. Ademés és el sñimbol princiapl de la carrera que vull estudiar: dret i criminologia.










    L'ULL DE LA PROVIDÈNCIA

    És el famós símbol utilitzat en el bitllet d'un dòlar d'Estats Units.
    L'ull de la providència o més conegur com l'ull que tot ho veu és un símbol interpretat com la vigilància sobre la humanitat, tot observant la Terra. També és conegut com Delta Lluminós, símbol utilitzat dins de l'art cristià i el simbolisme masónic.
    El fet d'utilitzar un ull és pel simbolisme de la vista, la llum, la sabiduria i l'esperit.

    Es troba relacionat amb l'ull de Ra (déu egipci del sol), també anomenat ull d'Horus. D'aquesta manera l'ull d'Horus es va convertir en el símbol de les dones entregades pels déus, així com de la vida i la ressurrecció, conegut com "wedjat", esdevenint en el popular amulet entre el egipcis.No obstant això, es diferencia d'ell perquè l'ull que tot ho veu ordianariament es troba inscrit dins d'un triangle amb un dels seus tres vèrtexs cap adalt i amb la mirada cap abaix.Això representa el principi de la mateixa manifestació i de l'omnipresència en el seu significat de providència.

    He escollit aquest símbol perquè l'he vist a molts llocs, com penjolls, arracades i samarretes entre d'altres, però mai he sapigut exactament el que simbolitzava. Creia que tenia alguna relació amb els egipcis i amb les civilitzacions antigues, però no savia el significat concret.







    EL PENTAGRAMA

    El pentagrama o estrella de cinc puntes és el símbol més antic que existeix, degut a que els historiadors han trobat clars indicis de que la civilització Sumeria l'utilitzava en els seus rituals religiosos sobre el 3500 a.C. 
    Es diu que era un poderós talismà protector que va ser trobat en cultures tan diferents entre sí com la cultura egipcia, la índia, grega, etc. encara que existeixen certs punts de conexió.



    Principalment el pentagrama es va utilitzar simbòlicament en l'antigua Grècia i Babilònia per sellar i mantenir lluny les males influències, influint, segons es creia, el deteriorament, raó per la qual van ser pintades sobre en les portes i en els aspectes alimentaris.
    També és cert que Pitàgores ho utilitzava per reconèixer als seus seguidors i com amulet per atraure la salut i benestar, ja que es deia que els cinc punts del pentagrama representaven els cinc punts essencials del cos humà i, per tant, la seva perfecta sincronia entre cos i ment encarnant a Hygeia, deessa de la salut,




    En la cultura hindú també és anomenta el pentagrama de Akasha. El significat de les cinc puntes representen els cinc elements principals: l'aigua (apu), l'aire (vaiu), foc (agni), terra (bhumi) i Éter (Akasha), que representa l'esperit,

    He escollit aquest símbol perquè és molt antic i és molt interessant el fet de que, a mesura que han anat passant els segles i les diferents civilitzacions culturals, han anat adaptant aquest símbol a les seves pròpies cultures. S'han anat fent modificacions al simbolisme, però sempre mantenint el significat principal.

    PRESENTACIÓ




    Hola!, em dic Sandra Màrquez de l'escola Maristes Sants Les Corts del curs 1r de Batxillerat.


    Aquest blog és pe l'assignatura de Cultura audiovisual.



    He escollit aquesta assignatura perquè em pondera a la carrera de criminologia i dret, que és el que m'agradaria estudiar i dedicar-me.