dilluns, 25 d’abril del 2016

2.GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (3)


CINEMA DOCUMENTAL


  • Descripció general del gènere
És una producció audiovisual que intenta representar la realitat, ja sigui d'una època determinada, d'un fragment històric, de fets socials o una situació o fets reals.
No s'inventa res, però tampoc és cap reportatge; ajunta, dins una narració determinada imatges reals de fets concrets, imatges d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a descriure els fet tal com el director vol; fa una lectura d'uns fets reals. És una explicació objectiva, però, també, amb càrrega subjectiva. Pot ser que hi hagi narrador o no.
Ex: Bowling for Columbine (2002), 13.Miguel Poveda (2015).


  • Característiques a nivell de guió
  1. Arguments típics/subgèneres: segons el documental, pot ser d'animals, natural, making of, de caire social, fets històrics, biogràfics, entre d'altres. 
  2. Personatges típics: un narrador (en el cas de que tingui), un testimoni (gent real a la que s'entrevista per allò que ha vist/viscut) i personatges reals que fan una espècie de rol; que imiten altra gent.
  3. Localitzacions típiques: solen ser exteriors, del lloc on ha succeït allò del que s'està parlant; pot ser la localització original o una adaptació que hagin fet.



  • A nivell d'estètica

  1. Ambientació: l'espai on va ocórrer que s'explica en el documental.
  2. Recursos cinematogràfics: explicacions tant objectives com subjectives, aparició (o no) d'un narrador, reconstrucció dels fets; es representa un dia amb uns actors però aquell dia no es va a gravar. S'utilitzen entrevistes, imatges del paisatge per posar l'espectador en situació, imatges d'estoc per omplir quan només es té so, no eliminació del so de fons per donar similitud, importància en la banda sonora, edició complexa: pantalles múltiples; notícies, fotografies antigues, entre d'altres; és a dir, recursos que donen versemblança al que es relata.


  • Subgèneres
  1. Musical: Believe (2013).


  2. De caire social: El Machismo Que No Se Ve (2015).


  3. Animal: Guepardos: Contra Todo Pronóstico (2015).






  4. Natural: Submerged Civilizations (2015).







  5. Biogràfic: Bill Gates (2012).







  6. Making of: A World Unseen (2016).






  7. Fets històrics: Bowling for Columbine (2002).







CINEMA COMÈDIA


  • Descripció general del gènere
És un gènere cinematogràfic basat en l'humor. Juga amb la ironia, els personatges exagerats i situacions còmiques en general. Solen tenir un final feliç i, pràcticament, és el primer gènere que existeix; ve del teatre (sàtira).
Ex: The Party (1968), Some Like It Hot (1959).






  • Característiques a nivell de guió
  1. Arguments típics: qualsevol situació seriosa transformada en còmica, sobretot, els problemes familiars (que al final s'acaben arreglant); triangles amorosos (amor i desamor; comèdia romàntica). És necessari introduir l'absurd o exagerar les situacions.
  2. Personatges típics: el que no se n'adona de res, l'estúpid, el patós, el fracassat (fa una mica de peneta); els estereotips (el dolent, molt dolent; la noia rossa estúpida, però molt guapa; el friki lleig; el guapo, molt guapo), i la típica noia que tothom està enamorada d'ella i no se n'adona.
  3. Localitzacions típiques: depèn: pot ser interior o exterior, principalment sol ser el primer cas. S'escull segons la importància dels guions.




  • A nivell d'estètica
    Recursos cinematogràfics: diàlegs divertits/irònics i enginyosos, sorpresa (girs de guió, coses inesperades), exageració, situacions absurdes, sitcoms, rialles enllaunades (rialles del públic que se senten de fons), persecucions, slapstick (caigudes, bufetades i desastres; acudits de caure), mentides i equívocs (algú que confon a algú) i fer escenes copiades o situacions típiques d'una altra pel·lícula, generalment conegudes (paròdia). L'actor còmic (com Charles Chaplin, Mr. Bean i els germans Marx) és un recurs que apareix sovint; posant aquesta persona en una pel·lícula seriosa, la transforma en còmica. També utilitzen característiques específiques d'humor segons el país i l'època, com per exemple:

  1. Humor britànic (Mr. Bean, Benny Hill, Els Joves, Germans Marx).
  2. Humor americà. 
  3. Humor italià (pel·lícules d'acció-comèdia).
  4. Humor espanyol.


  • Subgèneres
    1. Slapstick: comèdia de patacades i bufetades (humor italià) 


    2. Paròdia: remake d'una altra pel·lícula per fer un homenatge, gràcia, entre d'altres; són de caire còmic. Ex: Sacry Movie (2000).


    1. Comèdies de situació: sitcom; un problema que es resol amb la intervenció d'altres personatges de forma còmica (humor americà). Ex: How I Met Your Mother (2005-2014).


    1. Comèdia romàntica: triangles amorosos, situacions romàntiques impossibles; acaben tenint una solució i un final feliç. Ex: As Good As It Gets (1997).


    1. Tragicomèdia: mescles dels gèneres tragèdia i comèdia; pot ser que acabin amb un final feliç, però amb moments tristos durant la pel·lícula; o bé, alternant moments tràgics i còmics, però amb un final fatal. Ex: La vita è bella (1998).






    CINEMA MUSICAL


    • Descripció general del gènere
    És un gènere audiovisual on es desenvolupa la història a través d'actuacions musicals; s'explica cantant els fets; la música fa avançar la trama. De vegades, busquen qualsevol excusa o presentació d'un personatge per cantar. Aquest gènere apareix sobre la dècada dels 30 a Hollywood fins que surt el cinema a Bollywood (de l'Índia), que tindrà més èxit i utilitzarà un llenguatge no verbal concret.
    Singing In The Rain (1952) i The Wizard of Oz (1939) són de les primeres pel·lícules musical que apareixen en el cinema.






    • Característiques a nivell de guió
    1. Arguments típics: qualsevol situació, ja sigui del tipus de terror, d'amor, d'acció, còmic, 'd'enredo', com de triangles amorosos; tots els gèneres poden convertir-se en musicals. 
    2. Personatges típics: parelles amb el seu propi estil (Fred Astaire i Ginger Rogers, per exemple), nens i un dolent, exagerat. 


    3. Localitzacions típiques: exteriors, majoritàriament, tot i que sempre intenten incorporar un escenari, teatre, karaoke o lloc on puguin ballar i cantar (ambientació de festa).


    • A nivell d'estètica
    1. Ambientació: el vestuari ha d'estar molt treballat, ja que permet identificar els personatges (tenen una preocupació especial en el vestuari dels personatges principals) i ha d'anar d'acord amb l'època de la pel·lícula, ha de ser còmode per poder ballar.
    2. Estructuració: alternació de la música i els diàlegs, nombres musicals corals amb solos dels protagonistes i enllaçar dos nombres musicals.
    3. Recursos cinematogràfics: cada personatge té una tonada pròpia (tema i to concret) i, a vegades, canten a la vegada diversos personatges. És molt important, també, la coreografia, la lletra de les cançons i aprofitar cançons ja existents per al musical; els diàlegs enllacen les cançons. Ex: Les Misérables (2012).



    • Tipus de musicals, segons el gènere amb el que es barreja:
    1. Terror: Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (2007).


    2. Acció/aventura: The Blues Brothers 2000 (1980).


    3. Romàntic: High School Musical (2006), Grease (1978).


    4. Drama: Les Misérables (2012).


    5. Comèdia i fantasia: Lady and the Tramp (1955).


    6. Animació: Mary Poppins (1964).


    7. Documental: Believe (2013).



    1.GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (3)


    CINEMA BÈL·LIC


    • Descripció general del gènere
    El cinema bèl·lic o de guerra, tenen com a argument principal un conflicte bèl·lic, armat. En un moment va ser molt popular, però després es va anar a abandonant.
    Es podria dir que és una mescla entre cinema d'acció, d'aventures, històric, documental i drama, que sorgeix en temps de guerra, especialment durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea, de Vietnam i d'Iraq.
    Ex: American Sniper (2014), Pearl Harbor (2001).


    • Característiques a nivell de guió
    1. Arguments típics: la missió, la violència, l'experiència pròpia d'un soldat que a patit una guerra i la resistència, sobretot de quan són capturats, els protagonistes, o l'intent d'ocupar França.
    2. Personatges típics: general/persona que els entrena i és el cap militar (dóna ordres, és carismàtic i dur de personalitat), sergent instructor (és de rang mitjà, té "mala baba" i dóna "molta canya" als soldats), recluta innocent, l'enemic i persona femenina/família a la qual el soldat vol tornar.
    3. Localitzacions típiques: descampats, camps de combats, ciutats destruïdes, trinxeres, espais exterior o interiors decorats que simulin exteriors; edificis enderrocats, entre d'altres.


    • A nivell d'estètica
    1. Ambientació: fum, sang, armaments, explosions, vehicles de guerra (helicòpters, tancs, vaixells), trinxeres, trets, gent assassinada, camps de concentració, persones ferides i amb la roba bruta.
    2. Recursos cinematogràfics: caire històric molt acurat i treballat, especialment el vestuari i uniformes; muntatges amb Pla General i talls llargs per mostrar el paisatge i la localització de la guerra, amb escenes bèl·liques amb talls curts per mostrar el caos del moment en diferents zones de la guerra. La banda sonora és molt important; hi apareixen trompetes i tambors i música de marxes militars.



    • Subgèneres, segons el seu enfocament; si està a favor o en contra:
    1. Probèl·lica. Presenten els soldats com herois (honor i valentia). Ensenyen tot l'arsenal que tenen per presumir i justificar la guerra. Apareix molta masculinitat. Ex: The Dirty Dozen (1967), Saving Private Ryan (1998).
       

    1. Antibèl·lica. És des del punt de vista de les víctimes, dels innocents, que volen tornar a casa. Li agafes afecte a certs personatge que després acabran matant, perquè sentis llàstima i ploris. No hi ha ni bons ni dolents, només dolents. El tema principal són les seqüències de la guerra, judicis dels marines (en contra del sistema judicial). Ex: guerres de Vietnam, Apocalypse Now (1979), Australia (2008).







    CINEMA WESTERN


    • Descripció general del gènere
    És un cinema passat de moda, tot i que Quentin Tarantino torna a utilitzar força aquest gènere.
    És un gènere 100% americà. Mescla l'acció, el drama i l'aventura ambientada en una època concreta. Aquest gènere comparteix unes característiques comunes, on el tema principal és la història de la conquesta de l'oest, immigrants que van cap a l'oest d'Estats Units i colonitzacions dels pobles indis; giren al voltant del segle XVIII i XIX.
    Ex: The Lone Ranger (2013), Django Unchained (2012).



    • Característiques a nivell de guió
    1. Arguments típics: la vida a la frontera, situació precària on cadascú fa la seva pròpia llei. Viure a zones perilloses, conquesta de l'oest, robatoris a les ciutats, les diligències, l'arribada del tren, la recerca d'un tresor, els triangles amorosos, "buscar el daurat", la corrupció, les jurisdiccions, ocupació de territori, guerres del nord contra el sud, l'oest com a terra promesa, la construcció del ferrocarril i la febre de l'or (els rius tenen or).
    2. Personatges típics: bandits, pianista, indis, la policia (sheriffs del poble i marshall de l'estat), cowboys, grangers (amb vaques i cavalls), noies del saló, el vaquer dolent, el banquer ric, l'home bo indefens, l'home que defensa la llei i l'amo del bar on juguen a pòquer.
    3. Localitzacions típiques: el poble de l'oest, de cases amb porxos al seu costat; les tabernes, el desert, els estables, les mines, estacions de tren, saló de sala, granges i conreus, els bancs, els poblats indis i els rius.


    • A nivell d'estètica

    1. Ambientació: territoris hostils, on la terra no creix, hi ha poques botigues i molta brutícia, armaments (pistoles) i cavalls, gravacions en exteriors (reals/decorats falsos), els congostos, les plantes rodadores, els cactus, el pòquer.
    2. Recursos cinematogràfics: s'inventa el Pla Americà perquè puguin sortir les pistoles a les escenes, tràvelings (persecucions a cavall i diligències), banda sonora molt important, que ha de ser de l'època (ambientada); intenten imitar la música d'Ennio Morricone.


    • Subgèneres
    1. Spaguetthi western: imitació que fan del western americà pel seu èxit. Ho creen els italians i els espanyols. Ex: El último forajido (1993).






    CINEMA TERROR


    • Descripció general del gènere
    Sorgeix a partir del gènere de ficció, però s'acaben desmarcant, creant un gènere en sí mateix; és un dels primers gèneres que apareixen. Busca causar por i angoixa a l'espectador.
    Ex: Sinister (2012), Mama (2013).


    • Característiques a nivell de guió
    1. Arguments típics: l'aparició d'un element maligne, un grup de gent a les quals els hi passen alguna cosa, el rescat d'algú o un tresor, un futur apocalíptic, una època fosca i una ciutat que ha quedat deshabitada per un virus.
    2. Personatges típics: nens (solen fer por, en general), persones posseïdes, assassins, personatge amb algun element no humà o desagradable (cremades, màscara), pallassos, persona llesta (dels últims supervivents), la noia guapa i tonta, un savi molt estrany/boig, víctimes, metges, persones que han perdut part de la cordura i monstres desagradables (dràcula, fantasmas, vampirs, zombis, homes llops).
    3. Localitzacions típiques: soterranis, àtics, manicomis, coves, llocs remots (selva, desert), castells, cementiris i espais tancats (nau). Poden usar també, un lloc normal i quotidià en el moment en que està inhòspit (corrupció d'un lloc conegut), com per exemple una escola de nit.


    • A nivell d'estètica
    1. Ambientació: llocs amb poca il·luminació, abandonats, prohibits, inhòspits o, fins i tot, llocs perversos (manicomi); escenes fosques i lentes (per descobrir el que està passant lentament i augmentar la tensió de l'espectador); sang (fora del cos humà) i morts horripilants.
    2. Recursos cinematogràfics: el suspens, la intriga i el misteri. La música és molt important, doncs ajuden a crear tensió; efectes especials per donar més sensació de foscor i, de vagades de repulsió. Utilitzen, també les baixes freqüències i els ensurts per alterar/posar nerviós l'espectador; ús de la càmera en mà/espatlla (sensació d'apropament i primera persona).



    • Subgèneres
    1. Slasher: es van matant els protagonistes un per un (a poc a poc). Ex: The Cabin in The Woods (2012).


    2. Gore (sang i fetge): passa del terror al fàstic (de manera seriosa). Ex: Saw (2004).


    3. Terror psicològic: elements de terror que estan dins la ment de l'espectador (no hi ha sang ni monstres); creen molta tensió. Si està ben feta, és el subgènere que fa més por. (Juguen força amb els nens). Ex: Hide and Seek (2005).



    dilluns, 4 d’abril del 2016

    CÀRRECS DEL CINEMA



    DIRECTOR
    El director de cinema o realitzador és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules, que dóna una proposta estètica única al guió literari i el converteix en una obra d'art. Ha de crear un producte únic dins de les limitacions del pressupost i comunicar la seva proposta a tot l'equip tècnic, que s'encarregaran de crear el guió tècnic.
    Altres feines que realitza: definir l'orientació artística general, analitzar i interpretar el programa del film (storyboard); dirigir les interpretacions dels actors tan des del punt de vista tècnic (col·locació) com del dramàtic (emoció representada); organitzar i seleccionar els escenaris; dirigir els mitjans tècnics (llum, enquadrament, entre d'altres); escollir equip tècnic i actors (només ocasionalment); supervisar els preparatius de producció; escollir localitzacions, escenografia i equipaments; dirigir i supervisar els muntatges i la banda sonora; i encarregar-se del processament del film fins a la còpia final. Finalment, el director, junt amb el productor, són els que revisen els guions, el pla de treball i el muntatge final de la pel·lícula. Per fer tot això, utilitza recursos humans, tècnics, dramàtics i artístics.





    DIRECTOR DE FOTOGRAFIA
    Bàsicament s'encarrega de dibuixar amb llum els somnis del director, és a dir, que la pel·lícula tingui imatges especials, diferents a tota la resta: elegeix els moviments de les càmeres (la persona que s'encarrega dels tràvelings, dels rails i les grues és el grip), les millors lents, i ell i el seu equip treballen els diferents plans i la il·luminació perquè s'ajustin més a la proposta estètica. Ha de mantenir la qualitat de la imatge que desitgen, coordinar l'equip de fotografia (elèctrics, grip i càmera), administrar una ingent quantitat de recursos (tècnics i econòmics) i, principalment marcar el tempo del rodatge (al costat de l'ajudant de direcció).








    DIRECTOR DE L'ART
    Creatiu encarregat de la concepció visual i gràfica dels missatges publicitaris, que s’ocupa de definir l'estratègia artística, elaborar esbossos i maquetes, controlar la producció del material publicitari i seleccionar els il·lustradors, fotògrafs, realitzadors, models i altres col·laboradors. Proposa les diferents opcions dels pentinats dels actors, l'estètica dels llocs, les decoracions del set, el vestuari dels personatges; i coordina i gestiona la preproducció i producció del projecte. Per realitzar totes aquestes funcions té diversos ajudants: l'agent de maquillatge, el constructor del set, el figurinista, entre d'altres.







    PRODUCTOR
    És un apartat molt ampli i important, per tant, el productor realitza diverses funcions; sense ell no hi ha pel·lícula. És el responsable d'organitzar els recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per dur a terme el projecte audiovisual; ho fa complementant l'activitat creativa del director. La seva feina és iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenció de fons, contractar el personal, organitzar la distribució i finançar la pel·lícula.
    El productor pren part en totes les fases del procés cinematogràfic, des del projecte inicial (preproducció) fins a la conclusió (postproducció). Però la seva tasca més important és la conversió del guió literari, en la preproducció, en la història audiovisual i la de nexe entre tot l'equip tècnic, és a dir, és aquell que estableix una conversació que ajuda a que l'equip funcioni adequadament.






    PRODUCTOR EXECUTIU
    És la figura central del mercat audiovisual i dirigeix el projecte conjunt que implica a la resta de professionals del sector que hi participen, planifica l'execució d'un pressupost prèviament redactat i busca el finançament necessari per poder executar el projecte aprovat. 
    La producció executiva implica un gran esforç de gestió d'equips humans i tècnics, organització productiva i una gran capacitat directiva. Es tracta d'una persona que no només ha de tenir uns grans coneixements tècnics organitzatius, financers i comercials, sinó també una visió àmplia sobre el disseny artístic del producte audiovisual. Ha de conèixer el mercat, el tipus de producte que un mercat determinat pot absorbir i ha d'estar en condicions de discutir amb els membres de l'equip artístic de la producció per poder prendre decisions raonables que conjuguin el interessos econòmics amb els artístics.






    ASSISTENT DE PRODUCCIÓ
    És la mà dreta del coordinador de producció, que compleix les ordres donades per aquest i l'administrador de producció. L'assistent de producció (o l'assistent assistent del director) prepara el pla de rodatge abans del rodatge i contacta amb els integrants del grup que fa la pel·lícula, els actors i els extres.

    S'assegura, també, que els parlaments i l'escenari estiguin llestos i a temps pel rodatge; pren part en el repartiment dels actors i els extres. És l'encarregat de portar el control de la claqueta i mantenir la comunicació amb el continuista per vigilar els ràcords, continuïtat d’elements escènics, etc (fa l'informe de producció, on hi ha indicat quina presa de cada pla, de cada seqüència, de cada escena, és la bona); observar el temps de treball i dirigir ​​els extres a la feina. Finalment ha de pagar els drets i escriure els informes.





    ASSISTENT DE DIRECCIÓ
    L'ajudant de direcció o l’ajudant del director de cinema és present en totes les fases de la producció del film: preproducció, rodatge o producció i postproducció i és l’enllaç del director amb els altres equips. Algunes funcions que fa són: coordinació i marcació dels diferents departaments (repeticions dels actors, proves de vestuari, repeticions de les escenes perilloses, i localitzacions), anàlisi del guió, planificació del rodatge (estableix el pla de treball d’acord amb el productor), preparació de l’escenari abans de l’arribada del director, fer respectar el silenci a l’escenari en les preses de imatges, coordinar i emmarcar els diferents departaments durant el rodatge (control de la programació, respecte dels horaris, direcció de la figuració), supervisar, junt amb el director de producció i el regidor, les condicions de seguretat del rodatge.






    GUIONISTA
    És la persona encarregada de confeccionar el guió, ja sigui una història original, una adaptació d'un guió precedent o d'una altra obra literària, és a dir, en la preproducció i a partir de la sinopsi de la història que es vol plasmar en pantalla, crea el guió literari (descriu detalladament cada situació i moment de l'obra, determinant el context, la configuració i les accions de l'obra, a més dels diàlegs). El seu paper és molt important, ja que el seu treball és la base de tot el projecte, si el guió és bo el director pot fer una pel·lícula excel·lent, però si aquest és deficient, encara que el director tingui molts recursos, l'obra quedarà buida.
    Una de les particularitats del treball del guionista és que ha de dividir el guió, no en capítols, sinó en seqüències numerades; igualment, a vegades ha d'escriure diverses versions del guió, ja que aquest pot canviar en funció d'una sèrie de criteris, com és el canvi d'actors.





    CONTINUISTA/SCRIPT
    És la persona que s'encarrega, durant la producció, de mantenir la continuïtat del projecte audiovisual, especialment en els plans successius, per evitar els salts de ràcord i salts d'eix (error de producció que consisteix en gravar un pla contra pla superant els 180º de l'un a l'altre).El continuista ha de tenir una gran capacitat d'observació, perquè un error pot convertir-se en una pèrdua de diners i de temps. És considerat el braç dret del director i del director de fotografia, però també controla el treball que es realitza en el set de rodatge de manera que tot surti tal com està previst en el guió i que el fil temporal en que es narra la història, no experimenti cap salt de continuïtat a ulls de l'espectador.
    Ha de controlar el temps útil de cada pla per saber quant de temps està durant la pel·lícula. També s'encarrega de saber la cinta gastada, la que queda en la càmera i anotar-la per comunicar un canvi de chassis si no és prou llarga per a la següent presa. Finalment té la seva còpia del guió per fer anotacions, com per exemple les posicions de les càmeres, angulació i objectiu.





    KEY GRIP
    Supervisa tot l'equip de grips (s'encarreguen dels tràvelings, dels rails i les grues és el grip) i informa al director de fotografia (fase de producció). Abans que comenci el rodatge, el key grip assisteix a les localitzacions i compleix amb el director de fotografia per determinar quines eines addicionals (vehicles de motor específics de la ubicació, carretons, grues, muntatges, etc.) seran necessàries, comandes i preparacions dels equips necessaris, i transporta equips a la localització de la pel·lícula.
    Un cop al set, el key grip coordina, juntament amb els departaments elèctrics i de la càmera i el director de fotografia, per controlar la il·luminació i la càmera de circulació i de instal·lació. Com a supervisor, el key grip dirigeix l'equip de grips, molts d'ells amb habilitats especialitzades, com ara grips de dollys, operadors de grues o d'equips especials.








    STUNTMAN/ESPECIALISTA
    També conegut amb el nom de doble de risc és un artista encarregat de reemplaçar un actor o actriu que interpreta un personatge de la pel·lícula, per la realització d'una part que inclogui accions potencialment perilloses o que requereixin una habilitat especial; on la integritat física de l'actor o actriu podrien estar en risc. El doble generalment és un atleta, un pilot o un acròbata, especialista de les escenes d'acció. En alguns casos el mateix actor té les capacitats necessàries per realitzar l'escena d'acció, no obstant això, ho substitueixen per un doble per evitar el risc d'un accident i així endarrerir tota la filmació. S'acostuma a buscar individus que coincideixin fotogènicament amb l'actor o actriu substituïts, i si això no és possible, aleshores s'emmascara amb un maquillatge adequat o amb un angle de presa que no reveli les diferències.








    MUNTATGISTA/EDITOR
    És un dels personatges més importants en la postproducció: s'encarrega de tallar i enganxar la pel·lícula per obtenir el projecte final, és a dir, del muntatge, en el qual s'han seleccionat, de totes les preses de cada pla de cada seqüència de cada escena, la millor i s'ordena segons el guió tècnic inicial. A partir de les preses escollides, l'editor enllaça una escena o seqüència amb la següent.

    Per fer tot això, es considera que el muntatge és una de les disciplines fonamentals en la realització d'una pel·lícula. S'ha de tenir en compte que hi ha diversos tipus de muntatges cinematogràfics; el muntatgista ha de triar, en cada seqüència, quin és el més òptim per enllaçar-la amb la següent.
    Antigament també usaven recursos per produir diferents efectes especials, però menys sofisticats: disfresses, substitució i retall, pintar el fons a mà o rebobinar, entre d'altres.






    FOLEY ARTIST
    Busca la recreació de sons i efectes especials que, per diversos motius, no van ser gravats en el moment de la gravació de l'escena, principalment, per augmentar la seva qualitat. No és un procés fàcil i es necessita molta imaginació, experiència i bona oïda per poder dur-lo a terme.
    Els efectes de sala, o foley, no són sorolls ocasionals, sinó que són sons que acompanyen les accions dels personatges en un material audiovisual. Tots els detalls són reproduïts per tal de recrear l'acció de la forma més versemblant possible. La majoria del que s'escolta en una pel·lícula no són sons reals, sinó que són sons creats en la postproducció per un foley artist. Un dels exemples més coneguts i curiosos, és l'efecte de la càrrega d'una escopeta al més estil western, creada amb un full enrotllat que es plega de cop.
    No obstant això, no només serveix per a recrear sons, molts cops s'utilitza per a emfatitzar una acció o crear una sensació en l'espectador, per exemple, un cop en una pel·lícula de terror, no només es vol recrear el cop, sinó que també es pretén espantar al públic.






    DISSENYOR DE SO/SONIDISTA
    És una persona molt important en la postproducció i pot ajudar a que s'acceleri aquesta tercera fase.

    És un professional responsable del conjunt de músiques i sons que acompanyaran el projecte audiovisual. Algunes de les seves funcions són: la manipulació dels diferents sons i músiques per permetre que s'adeqüin a les necessitats del projecte artístic de manera òptima; escolta la pel·lícula i, amb el suport del so directe de referència, ajusta les noves gravacions de sons i tots els elements acústics de manera que la imatge i el so es reprodueixin simultàniament i tal i com es va indicar en el guió tècnic.. Per exemple la música, sorolls de fons i els diàlegs dels actors. També s'encarrega de planificar, crear i aconseguir que els sons tinguin una línia pròpia narrativa. A l'intentar crear un so, en trobem amb innumerable possibilitats, des d'elements digitals virtuals (ús de sintetitzadors) fins a objectes reals gravats. Normalment compta amb un microfonista (operador de boom).







    COLORISTA
    S'encarrega de donar-li al nostre material gravat (en la producció) un look especial.
    Inicialment eren els responsables d'afegir color a les il·lustracions en blanc i negre, especialment amb pinzells i aquarel·les (també ho usaven per decorar els fons de les escenes). Però des del segle XX es va fent, cada vegada amb més freqüència, amb mitjans digitals, retocant les ombres, el grau i la intensitat de la il·luminació, entre d'altres efectes que serveixen per millorar la imatge de la pel·lícula.










    MÚSIC
    És una persona que interpreta o compon música per al projecte audiovisual, incorporada a la pel·lícula per l'agent de mescles de so, en la postproducció. Es divideixen segons els tipus de feina concreta que realitzen.
    Encara que no ho sembli, aquesta persona és molt important, ja que una escena pot despertar-nos un sentiment de tristesa o un sentiment d'alegria en funció de la música que s'ha incorporat en aquell moment; canviant la música, canvi la lectura de la imatge. La música dóna emocions més vives a l'espectador segons el seu ritme, volum, etc, és a dir, en funció de les característiques que el músic ha composat pels efectes sonors d'una seqüència concreta, sentirem una cosa o una altra de totalment diferent: la música manipula les emocions.







    GAFFERS/CAP TÈCNIC DE IL·LUMINACIÓ
    És el cap del departament elèctric, responsable de l'execució (i de vegades el disseny) de la il·luminació en una producció cinematogràfica. En l'anglès britànic, el terme gaffer volia dir home vell o el capatàs d'una brigada d'obrers.
    El terme també s'utilitzava per descriure als homes que ajustaven les llums en el teatre anglès i els homes que col·locaven fanals, amb el "gaff" que feien servir, un pal amb un ganxo en el seu final. 
    Coordina la feina sencera de il·luminació, informa del millor moment del dia i condicions per la fotografia, i gestiona recursos tan diversos com generadors elèctrics, llums, cables, i mà d'obra. Els gaffers són responsables de saber el color apropiat del gel (revestiment de plàstic) que cal posar als llums o finestres per aconseguir una varietat d'efectes, com transformar el migdia en una posta de sol bonica. Poden recrear el parpellejar de llums en un metro, el moviment de la llum dins d'un avió que cau, o el pas de la nit al dia. El gaffer sol fer informes al director de la fotografia per indicar els detalls tècnics.







    OPERADOR DE BOOM

    Un operador de micròfon és un ajudant del mesclador/dissenyador de so de la producció. La seva principal responsabilitat és la col·locació del micròfon, generalment utilitzant una perxa (o "pol de peix: fishpole"), que és anomenada girafa i serveix per captar el so de referència, està protegida pel pop stopper (és pelut per evitar el fregament de l'aire i els cops de veus al fer sonar les lletres t, s i p).
    La girafa està connectada a l'extrem (anomenat boom mic), permeten sostenir el micròfon tan a prop dels actors o acció com sigui possible sense que el micròfon o boom pole entri en el marc de la càmera. 










    DOBLATGES
    El doblatge és un procés de postproducció que consisteix en substituir el diàleg original o directe d'una projecte audiovisual per una nova gravació de la banda d'audio (veus). Això es fa amb diverses finalitats, com millorar la locució d'un o diversos actors, corregir problemes en la gravació original del so o oferir els diàlegs en un altre idioma; per tant, la gravació del so directe és només com a referència per fer més fàcil aquest procés. El doblatge en un altre idioma consisteix en dos processos complementaris: la traducció adaptada dels guions originals i el doblatge en si, és a dir, la gravació d'actors de doblatge (o locutors) del nou text en l'idioma al qual s'ha traduït la versió original. També s'utilitza per a donar veu a actors inexistents, com els personatges dels dibuixos animats o per a afegir un narrador en off (una veu d'algú que no apareix filmat).






    ESCENÒGRAF
    És el creador de l'escenografia com a autor, dissenyador o director del conjunt dels elements visuals d'un espectacle, principalment la posada en escena, incloent disseny de decorats, vestuari, utilleria i il·luminació. i creant la figura de l'escenògraf realitzador. La progressiva complexitat de les produccions ha provocat que les tasques de l'escenògraf s'automatitzin, creant divisions en el reprtiment del treball escenogràfic. Segons el context, pot aparèixer o ser considerat artista o tècnic.






    FIGURINISTA 
    És el creador i dissenyador del vestuari dels personatges d'un projecte audiovisual. El seu treball és complementari a l'activitat dels escenògrafs i a la dels vestuaristes en el disseny de modes.
    També present en el camp de la moda, el figurinista tradicional, presentat com a tècnic superior en modelisme de indumentària, comparteix camp i tasques al costat de dissenyadors, estilistes o sastres.







    MAQUILLADOR
    És la persona que s'encarrega d'aplicar el maquillatge sobre la cara o altres parts del cos als actors, just abans de que actuïn, és a dir, en el procés de producció. Primer els estudia i després prepara la seva caracterització d'acord al guió i amb les instruccions rebudes del director.
    Aplica cosmètics i maquillatge a la cara dels actors per conferir-los l'aparença física del personatge al que representen. Una varietat particular representa el maquillatge d'efectes especials. En aquest cas, el maquillador prepara pròtesis a fi de deformar l'aparença de l'actor. Per a això, utilitza materials com làtex o silicona i dissenya altres articles com perruques o barbes postisses. Sol modificar les dimensions de la cara i altres parts del cos, simulant sang, deformacions, cicatrius o ferides a fi de provocar terror, angoixa o repulsió a l'espectador.