1.GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (3)

CINEMA BÈL·LIC

• Descripció general del gènere

El cinema bèl·lic o de guerra, tenen com a argument principal un conflicte bèl·lic, armat. En un moment va ser molt popular, però després es va anar a abandonant.

Es podria dir que és una mescla entre cinema d'acció, d'aventures, històric, documental i drama, que sorgeix en temps de guerra, especialment durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea, de Vietnam i d'Iraq.
Ex: American Sniper (2014), Pearl Harbor (2001).

• Característiques a nivell de guió

1. Arguments típics: la missió, la violència, l'experiència pròpia d'un soldat que a patit una guerra i la resistència, sobretot de quan són capturats, els protagonistes, o l'intent d'ocupar França.
2. Personatges típics: general/persona que els entrena i és el cap militar (dóna ordres, és carismàtic i dur de personalitat), sergent instructor (és de rang mitjà, té "mala baba" i dóna "molta canya" als soldats), recluta innocent, l'enemic i persona femenina/família a la qual el soldat vol tornar.
3. Localitzacions típiques: descampats, camps de combats, ciutats destruïdes, trinxeres, espais exterior o interiors decorats que simulin exteriors; edificis enderrocats, entre d'altres.

• A nivell d'estètica

1. Ambientació: fum, sang, armaments, explosions, vehicles de guerra (helicòpters, tancs, vaixells), trinxeres, trets, gent assassinada, camps de concentració, persones ferides i amb la roba bruta.
2. Recursos cinematogràfics: caire històric molt acurat i treballat, especialment el vestuari i uniformes; muntatges amb Pla General i talls llargs per mostrar el paisatge i la localització de la guerra, amb escenes bèl·liques amb talls curts per mostrar el caos del moment en diferents zones de la guerra. La banda sonora és molt important; hi apareixen trompetes i tambors i música de marxes militars.

• Subgèneres, segons el seu enfocament; si està a favor o en contra:

1. Probèl·lica. Presenten els soldats com herois (honor i valentia). Ensenyen tot l'arsenal que tenen per presumir i justificar la guerra. Apareix molta masculinitat. Ex: The Dirty Dozen (1967), Saving Private Ryan (1998).

 

1. Antibèl·lica. És des del punt de vista de les víctimes, dels innocents, que volen tornar a casa. Li agafes afecte a certs personatge que després acabran matant, perquè sentis llàstima i ploris. No hi ha ni bons ni dolents, només dolents. El tema principal són les seqüències de la guerra, judicis dels marines (en contra del sistema judicial). Ex: guerres de Vietnam, Apocalypse Now (1979), Australia (2008).

CINEMA WESTERN

• Descripció general del gènere

És un cinema passat de moda, tot i que Quentin Tarantino torna a utilitzar força aquest gènere.

És un gènere 100% americà. Mescla l'acció, el drama i l'aventura ambientada en una època concreta. Aquest gènere comparteix unes característiques comunes, on el tema principal és la història de la conquesta de l'oest, immigrants que van cap a l'oest d'Estats Units i colonitzacions dels pobles indis; giren al voltant del segle XVIII i XIX.

Ex: The Lone Ranger (2013), Django Unchained (2012).

• Característiques a nivell de guió

1. Arguments típics: la vida a la frontera, situació precària on cadascú fa la seva pròpia llei. Viure a zones perilloses, conquesta de l'oest, robatoris a les ciutats, les diligències, l'arribada del tren, la recerca d'un tresor, els triangles amorosos, "buscar el daurat", la corrupció, les jurisdiccions, ocupació de territori, guerres del nord contra el sud, l'oest com a terra promesa, la construcció del ferrocarril i la febre de l'or (els rius tenen or).
2. Personatges típics: bandits, pianista, indis, la policia (sheriffs del poble i marshall de l'estat), cowboys, grangers (amb vaques i cavalls), noies del saló, el vaquer dolent, el banquer ric, l'home bo indefens, l'home que defensa la llei i l'amo del bar on juguen a pòquer.
3. Localitzacions típiques: el poble de l'oest, de cases amb porxos al seu costat; les tabernes, el desert, els estables, les mines, estacions de tren, saló de sala, granges i conreus, els bancs, els poblats indis i els rius.

• A nivell d'estètica

1. Ambientació: territoris hostils, on la terra no creix, hi ha poques botigues i molta brutícia, armaments (pistoles) i cavalls, gravacions en exteriors (reals/decorats falsos), els congostos, les plantes rodadores, els cactus, el pòquer.
2. Recursos cinematogràfics: s'inventa el Pla Americà perquè puguin sortir les pistoles a les escenes, tràvelings (persecucions a cavall i diligències), banda sonora molt important, que ha de ser de l'època (ambientada); intenten imitar la música d'Ennio Morricone.

• Subgèneres

1. Spaguetthi western: imitació que fan del western americà pel seu èxit. Ho creen els italians i els espanyols. Ex: El último forajido (1993).

CINEMA TERROR

• Descripció general del gènere

Sorgeix a partir del gènere de ficció, però s'acaben desmarcant, creant un gènere en sí mateix; és un dels primers gèneres que apareixen. Busca causar por i angoixa a l'espectador.
Ex: Sinister (2012), Mama (2013).

• Característiques a nivell de guió

1. Arguments típics: l'aparició d'un element maligne, un grup de gent a les quals els hi passen alguna cosa, el rescat d'algú o un tresor, un futur apocalíptic, una època fosca i una ciutat que ha quedat deshabitada per un virus.
2. Personatges típics: nens (solen fer por, en general), persones posseïdes, assassins, personatge amb algun element no humà o desagradable (cremades, màscara), pallassos, persona llesta (dels últims supervivents), la noia guapa i tonta, un savi molt estrany/boig, víctimes, metges, persones que han perdut part de la cordura i monstres desagradables (dràcula, fantasmas, vampirs, zombis, homes llops).
3. Localitzacions típiques: soterranis, àtics, manicomis, coves, llocs remots (selva, desert), castells, cementiris i espais tancats (nau). Poden usar també, un lloc normal i quotidià en el moment en que està inhòspit (corrupció d'un lloc conegut), com per exemple una escola de nit.

• A nivell d'estètica

1. Ambientació: llocs amb poca il·luminació, abandonats, prohibits, inhòspits o, fins i tot, llocs perversos (manicomi); escenes fosques i lentes (per descobrir el que està passant lentament i augmentar la tensió de l'espectador); sang (fora del cos humà) i morts horripilants.
2. Recursos cinematogràfics: el suspens, la intriga i el misteri. La música és molt important, doncs ajuden a crear tensió; efectes especials per donar més sensació de foscor i, de vagades de repulsió. Utilitzen, també les baixes freqüències i els ensurts per alterar/posar nerviós l'espectador; ús de la càmera en mà/espatlla (sensació d'apropament i primera persona).

• Subgèneres

1. Slasher: es van matant els protagonistes un per un (a poc a poc). Ex: The Cabin in The Woods (2012).




2. Gore (sang i fetge): passa del terror al fàstic (de manera seriosa). Ex: Saw (2004).




3. Terror psicològic: elements de terror que estan dins la ment de l'espectador (no hi ha sang ni monstres); creen molta tensió. Si està ben feta, és el subgènere que fa més por. (Juguen força amb els nens). Ex: Hide and Seek (2005).