Sandra Màrquez Cultura audiovisual: 4.GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (3)

CINEMA NEGRE

Descripció general del gènere

És un gènere audiovisual de criminals on el més important és el thrill (suspens, el no saber). Apareixen als anys 30 a Estats Units degut a la Llei Seca, que suposà l'aparició dels gàngsters.
Ex: Se7en (1995), Memento (2000).

Característiques a nivell de guió

Arguments típics: assassinats des de tots els punts de vista (com per exemple planejar un assassinat), criminals (fer un cop, un crim, un robatori), policies (atrapar l'assassí) i la investigació.
Personatges típics: solen ser masculins: policies, agents especials i espies, detectius privats (actuen fora de la llei), gàngsters (ex presidiaris, el capo, psicòpetes), la víctima i l'element femení (la novia d'algun personatge).
Localitzacions típiques: principalment, llocs sòrdids; ciutats, llocs bruts i foscos, barris baixos, fàbriques abandonades, clavegueres on poder-se amagar, habitacions amb amagatalls, comisseries i presons.

A nivell d'estètica

Ambientació: pistes a seguir en els casos, pistoles, bandes, alcohol, drogues, presons, delictes, aigua, penombra i nocturnitat, foscor, pluja, sang, persecucions a peu.
Recursos cinematogràfics: muntatges amb flashback i flashforward, plans curts (Primer Pla/Primeríssim Primer Pla) per expressar els sentiments de la gent (el què està passant no és tan important com les emocions dels personatges), muntatges discontinus per mostrar caos i despistar l'espectador (de vegades també s'usa la càmera en mà) i la creació de guions i línies argumentals amb misteri i suspens. Altres recursos força importants són la vestimenta dels personatges, de colors foscos, i la pluja artificial (mangueres, per exemple). La banda sonora, en aquest gènere, no serà tan important.

Subgèneres

Policíaca: Face/off (1997).

Carcelària: Celda 211 (2009).

De gàngsters: princiaplment, situades als anys 30. Ex: Pulp Fiction (1994).

D'assassinats: aparició dels pscòpates. Ex: Tesis (1996).

D'espies: Bridge of Spies (2015), Tinker Tailor Soldier Spy (2011).

CINEMA D'AVENTURES

Descripció general del gènere

És un gènere audiovisual d'històries basades en el monomite on hi ha un heroi que s'enfronta al mal i ha de passar una sèrie de proves; és el gènere més proper al monomite (inclou els viatges fabulosos i rescats impossibles).

Les primeres eren de capa i espasa, és a dir, d'espadatxins; per exemple The Scarlet Pimpernel (1905), The Mark of Zorro (1920), King Arthur o Knights of the Round Table (1953).

Després apareixen les pel·lícules de pirates, com Captain Kidd (1945); més endavant, les mines, el desert, descobriments en lloc exòtics i prohibits.

Actualment, els gèneres s'estan tornant a repetir una altra vegada.
L'origen d'aquest gènere és la història èpica, explicada de manera oral, que contenen el monomite.

Ex: The Adventures of Tintin: Secret of the Unicorn (2011), The Princess Bride (1987), Super 8 (2011).

Característiques a nivell de guió

Arguments típics: el monomite, la recerca del tresor (salvar algú o alguna cosa), l'aparició d'un element benefactor; en general, és qualsevol viatge que s'acaba complicant, és a dir, es tracta de viure aventures.
Personatges típics: l'heroi o heroïna, l'enemic (dolent, molt dolent), l'acompanyant (un nen i/o un gos) que rep el nom de sidekick, el savi o mentor i l'aparició de l'amor (en cas d'heroi, la novia; i, en cas d'heroïna, el nuvi). Cal tenir en compte que cada vegada més comença a aparèixer protagonistes de caràcter femení. Són sempre personatges polaritzats, és a dir, el bo és molt bo i el dolent, molt dolent.
Localitzacions típiques: dependran de l'ambientació, però majoritàriament estan situades en lloc exòtics i extrems (selva, coves, desert, muntanya, penya-segat, ruïnes, temples perduts), castells/mansions/fortaleses, el mar/port/vaixells i desguassos.

A nivell d'estètica

Ambientació: vol ser acurada i ha de ser coherent amb si mateixa (situació una mica fantàstica, no realista).
Recursos cinematogràfics: igual que en l'acció, hi ha moments de tranquil·litat/investigació i moments d'acció, tot i que no tant com en el gènere d'acció; en l'aventura primarà els diàlegs. La trama ha d'estar ben desenvolupada i seguirà el monomite, per tant, serà un guió treballat. Utilitzaran personatges plans (el seu caràcter no evoluciona al llarg de la narració) excepte en el cas del protagonista: serà rodó. No calen efectes especials, però sí que treballaran força els decorats per ambientar millor la pel·lícula.

Subgèneres

De capa i espasa: espadatxins. Ex: The Mask of Zorro (1998).

De pirates: Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl (2003).

D'exploradors: Indiana Jones: Raiders of the Lost Ark (1981), National Treasure (2004).

CINEMA D'ANIMACIÓ

Descripció general del gènere

És un gènere audiovisual on hi ha històries que s'expliquen, no a través d'éssers humans, sinó mitjançant tècniques d'animació com CGT (imatges generades totalment amb ordinador), titelles, dibuixos clàssics o stop motion.

Algunes d'aquestes pel·lícules tenen doble lectura: una per als nens (lectura infantil i simple) i una pels adults (lectura superior i més complexa d'entendre).

El primer intent que es coneix d'una animació data en el 1640, quan l'alemany Athanasius Kircher inventà el primer projector d'imatges, la "llanterna màgica", en la qual, mitjançant gravats en cristalls, era capaç de projectar diferents fases consecutives del moviment, canviant els vidres de forma mecànica.
Encara que van ser molts els invents nascuts a l'ombra del principi de persistència de la visió, cap va passar de la categoria de joguina fins a l'arribada del "Phenakistoscopio" de Joseph Antoine Plateau, en 1831, en el qual aconseguia plasmar un moviment complet mitjançant l'ús de dibuixos.

Ex: Tom and Jerry: Back to Oz (2016), Toy Story (1995). Totally Spies/Trois espions ilimités (2001).

Característiques a nivell de guió

Arguments típics: al ser un públic infantil, l'argument sempre serà senzill, tot i que més complexos i elaborades en el cas de ser una pel·lícula; mesclaran el gènere d'animació amb el d'acció o aventures. Hi ha molt poca animació per adults: a Japó es comença a fer-ne per aquest públic, complicant l'argument; reben el nom d'anime.
Personatges: seran adequats als relats; depenen del tipus de guió. El que tenen en comú és que, al ser per un públic infantil, exageraran les característiques infantils dels personatges (que tindran un cap i ulls més grans que la resta del cos). Sol aparèixer un personatge que caracteritza el dolent.
Localitzacions típiques: correspondran a les ambientacions de la història. Mai seran llocs hostils. Respecte l'ambientació, cal tenir en compte que, al ser contes infantils, retocaran les històries originals perquè tinguin un final feliç. Aquestes seran sempre conegudes o seguiran l'argument del monomite.

A nivell d'estètica

Recursos cinematogràfics: coincideixen amb les tècniques d'animació que s'hagin utilitzat (dibuixar-ho a mà, però animar-ho per ordinador o CGT, és a dir, totalment fet per ordinador; per exemple). El guió infantil no solen tenir una narració clara, és a dir, no hi ha inici i desenllaç; només són plans col·locats un darrere l'altre. De vegades, clonen històries canviant algunes parts per poder aprofitar els personatges en altres sèries o pel·lícules semblant. En el cas de que sigui per adults, tindrà una intensió artística i/o social, per tant, el target serà molt concret i el guió molt treballat.