ANÀLISI DE LA CARTELLERA

Batman vs. Superman: Dawn of Justice

Director: Zack Snyder

Any: 2016

Gènere: Acció

És una pel·lícula d'acció, ja que els protagonistes han de fer una sèrie de coses, en aquest cas, salvar el món, però se'ls hi presenten problemes entre mig, com el fet d'haver de resoldre les indiferències entre els dos superherois per poder-se enfrontar plegats a un personatge que vol fer mal a persones innocents. La solució d'aquest problema és sempre la lluita i violència, acrobàcies (que veiem, des d'un principi, en les primeres escenes: saltant des del Batwing (vehicle aeri que té Batman) cap a l'edifici i els sicaris que li esperen a l'altra banda), persecucions i tirs, que també es pot observar clarament durant tot el tràiler. Per superar totes aquestes proves, els protagonistes posaran en perill la seva pròpia vida.

El seu argument és, per tant, la missió, salvar el món del dolent que suposa una gran amenaça, i l'aparició del benefactor, en aquest cas de dos (Superman i Batman).

Els personatges són els dos herois, que són elements masculins i dotats d'habilitats naturals i treballades, com la força i la intel·ligència; i que de vegades es salten les normes. Posseeixen una gran força de voluntat, necessària per la missió que han de dur a terme. Altres personatges són l'enemic (tot i que en un principi sembla que sigui l'altra superheroi, el real enemic és el de cabells llargs que anomenen psicòtic, sense cordura i per tant, encara més perillós), l'Alfred, que actua com a savi i informant de Batman; els sicaris, que en la primera escena lluiten contra Batman; i el personatge femení (són les dues noies que representen les xicotes dels superherois).

Les localitzacions que podem veure són la ciutat exòtica amb edificis alts, el magatzem on realitzen la primera escena d'acció del tràiler, carreteres on hi ha l'explosió del cotxe, llocs perillosos, com per exemple lluitar dalt de d'edificis.

Està ambientada en l'època actual i trobem cotxes, armaments i els baixos fons (món dels criminals i terroristes, sicaris de l'enemic), típics de l'ambientació del gènere d'acció.

Els efectes especials que usa en el tràiler són les explosions i els tirs; i els recursos cinematogràfics, les càmeres d'helicòpters i drons (mentres vola Batwing, quan vola Superman amb la seva xicota, o quan ella cau a l'aigua són alguns exemples), els talls molt curts (al lluitar contra els sicaris o contra Superman) per fer el ritme de la narració ràpid, els petits moments de descans entre les diferents escenes d'acció i cables i arnés per fer més real els impactes dels tirs o els salts (al lluitar Batman al magatzem, el salt que fan tots dos superherois quan s'estant barallant, el salt de la noia guerrera). Lús dels folley artist també és molt important, ja que permeten fer els tirs, explosions i cops més creïbles i reals.

13. Miguel Poveda

Director: Paco Ortiz

Any: 2015
Gènere: Documental

Estic d'acord que és un documental, ja que mostra la carrera professional de l'artista Miguel Poveda mitjançant fets reals i objectius, tot i que hi afegeix una càrrega subjectiva. No s'inventa res, però tampoc és un reportatge, com bé podem veure en el tràiler.
Miguel explica per què li agrada tant la música flamenca, quines són les parts més ambicioses de la seva carrera, quins són els fets més rellevants en els seus últims 5 anys i per què el títol de la pel·lícula és el nombre 13, per tant, l'argument és biogràfic.

Es fa la lectura dels fets ocorreguts en la seva vida com a artista a través del seu propi testimoni (ell és qui l'explica), que actua, alhora, de narrador i personatge principal. 

Apareixen imatges per situar la història; en aquest cas, el Teatre Reial, on Poveda celebrarà l'últim concert en homenatge a la vida de Chavela Vargas.
A més, com a recursos del documental hi ha imatges d'estoc de quan ell era més petit mesclades amb música de fons o ell explicant els esdeveniments de la seva vida; utilitza fotos antigues i la banda sonora per donar versemblança a la biografia.

El Pregón

Director: Dani de la Orden
Any: 2016

Gènere: Comèdia

El seu gènere és comèdia de situació, sitcom, doncs es basa en un problema que es resoldrà amb la intervenció dels protagonistes de manera còmica (han d'actuar en el pregó, que és una celebració del seu poble natal, tot i que van jurar no veure's mai més; per això, caldrà que es reconciliïn). 

L'argumentació és una situació familiar entre els dos germans Osorio, que es converteix en còmica gràcies a la ironia, l'humor i l'absurd, com per exemple el camí de la professió, quan el germà més petit pregunta (varies vegades) a la gent del poble si saben qui és ell o després de beure alcohol en el bar i acaben borratxos.

Els personatges actuen de manera exagerada, sobretot pel que fa a les expressions facials  (la cara que posa el protagonista vagà al provar la carn).
Les localitzacions són tant exteriors (la plaça del poble, en l'escena de l'arriba dels Osorio, el lloc on coneixen el boc Lolo o el camí de la professió) com interiors (l'escenari on cantaven durant els anys 90, el bar on s'emborratxen i la casa on mengen l'animal).

A nivell de recursos estilístics, trobem els diàlegs divertits i enginyosos (com és el fet de que li agradi la carn que està menjant quan ell és vagà i, que alhora, resulta ser Lolo, el boc al qual havia agafat efecte), el gir de guió (des d'haver jurat, en un principi, no tornar-se a veure fins haver de passar una sèrie de proves còmiques, com és la professió, passant per haver d'actuar junts pel seu poble natal) i actors còmics. La música viva i alegre que usen és un recurs molt important en aquest tipus de gènere.

The Other Side of The Door

Director: Johannes Roberts

Any: 2016

Gènere: Terror

És una pel·lícula de terror psicològic, ja que els elements de terror estan dins la ment de l'espectador, tot i que al final sí que apareixerà el monstre, una persona que, físicament sembla humana, però que no ho és: representa la mort i va maquillada de manera que faci més por. Aquest és l'element maligne que donarà lloc a l'argument. 

En primer lloc, es veu una família feliç que té planejat un futur perfecte (sona una música tranquil·la); després del accident on moren el pare i el fill, apareixen escenes lentes i fosques, mesclades amb una música més tètrica, per mostrar la mort i desgràcia que sent la família.

En segon lloc, juguen amb la veu pausada del fill mort, crits i sorolls marcats, junt amb els ensurts, després de que la mare, embogida per la mort dels seu fill, obri la porta del temple sobrenatural, deixant escapar així als morts i, per tant a l'element maligne, junt amb el nen petit (personatge que està 'posseït'). 

En tercer lloc, l'ambientació i localitzacions principals són la terra llunyana a la qual viatgen, el mar en el que succeeix l'accident, el temple pervers i remot on s'amaguen els esperits dels morts, la nova casa gran de la família i el soterrani, on es mouran els sols els objectes després de que ella obri la porta del temple, com per exemple la cadira.

Finalment, com a recursos, hi ha la càmera en mà, a l'inici, per donar sensació d'apropament i primera persona, escenes fosques i lentes, amb sorolls estranys i misteriosos i una bona banda sonora, per posar a l'espectador en tensió.

Captain America: Civil War

Director: Anthony Russo y Joe Russo

Any: 2016

Gènere: Acció

Estic d'acord que és d'acció, és a dir, els superherois tenen la missió de salvar el món i, per això caldrà que segueixin units després del problema que sorgeix quan el govern posa restriccions a l'equip; donarà lloc a diverses opinions que els durà a enfrontar-se mútuament.

L'argument principal és mantenir-se units tot i les adversitats que se'ls presenta i de l'intent exitós de l'actor Daniel Brühl de matar-se entre ells, seguint sempre l'estructura del monomite.

Els personatges són els dotze herois que formen part dels Avengers (només dos d'ells són personatge femenins. Estan dotats d'habilitats especials, cadascú d'una diferent, a més de força, dots de lideratge i intel·ligència. Tenen una gran motivació per salvar als innocents), l'enemic (que és l'actor Daniel B., tot i que també es pot considerar com enemic la part dels Avengers que està en contra dels límits que els posen el govern després de tots els desastres que van provocar en la missió anterior), i l'element femení (és l'actriu Emily Vancamp, que actua com a novia de Capità Amèrica i agent de la intel·ligència), tot i que en aquesta pel·lícula no destaca per ser el personatge femení, sinó per ajudar a Steve Rogers.
Les localitzacions són: l'edifici amb moltes escales, la cuina on lluiten, el terrat dels dos edificis, la carretera subterrània i llocs perillosos com la muntanya nevada, el mar per on vola l'helicòpter o l'esplanada on fan la lluita definitiva.

S'esdevé en l'època actual, és a dir, ambientació contemporània. Trobem cotxes, armaments, el món dels mafiosos que a l'inici de la pel·lícula intenten robar una substància al govern, persecucions a peu  (per exemple quan intenten agafar al Soldat d'Hivern) i l'àmbit policial i del govern.

Els recursos cinematogràfics més destacables són les explosions (la de tota la planta de l'edifici del govern i la del final), tirs (la policia disparant al Soldat d'Hivern). Altres recursos són: tràvelings de seguiment quan Bucket va amb la moto, càmeres d'helicòpters i drons al gravar l'helicòpter sobre l'aigua, talls molt curts (especialment per les escenes de lluita, com la del Steve i el seu amic contra Tony Stark o la lluita de Natasha) per fer el ritme de la narració ràpid, ús de muntatges alterns (en la persecució de Bucket per part de la policia) i cables i arnés per fer més real els impactes dels tirs i les acrobàcies (com el salt del Capità Amèrica i el seu amic o la Vídua Negra).

L'Hermine

Director: Christian Vincent

Any: 2015

Gènere: Comèdia dramàtica

Veient el tràiler, no estic d'acord que sigui una tragicomèdia; a mi em sembla més una comèdia romàntica, ja que la trama de la pel·lícula és una relació "impossible" entre un jutge i una membre del tribunal d'un mateix cas d'assassinat.

Tot i això, també és cert que apareixen escenes una mica més dramàtiques, barrejades amb l'humor.
El personatge princiapal és la persona més temuda del Tribunal del Penal de Saint-Ome; tant, que se'l coneix per un altre nom, 'el dos xifres'; i, per tant, amb poca experiència en les relacions amoroses. El personatge secundari és la dona de la que s'enamora, que el farà canviar la manera de ser i que s'obri més com a persona (quan reconeix el per què duu la bufanda sempre vermella).
Les localitzacions són interiors: la cort del tribunal i el bar on queden la parella; es veu una escena interior, al carrer. 

Usa el recurs de la sorpresa: no és habitual que un jutge s'enamori d'una membre del tribunal; i slapstick (la broma de la bufanda vermella). Utilitzen la banda sonora per donar més emoció a les imatges: en alguns moments et produeixen sensació de tristesa i en d'altres et produeixen intriga per saber com acabarà aquesta història d'amor.

Cien Años de Perdón

Director: Daniel Calparsoro
Any: 2016

Gènere: Acció

El seu gènere és d'acció: els protagonistes han de robar un banc i han de superar una sèrie d'obstacles, tant de la policia i polítics com dels banquers. La solució l'obtindran a través dels tirs i la lluita, com bé es pot veure al tràiler.

L'argument és, doncs, la missió d'entrar al banc, robar el que han de robar ràpidament, i sortir, però la cosa es complica un cop estant dins.

En aquest cas, el personatge principal no serà un heroi, ja que l'acció que han de realitzar no és correcte moralment. Per tant, no seguirà els protocols dels personatge d'acció i l'aparició del benefactor, tot i que seguirà sent, igualment, d'aquest gènere; tot es resol amb la violència (per exemple, quan entra la policia dins del banc disparant les pistoles). Els personatge principals són els sis lladres de caràcters diferents amb idees oposades, que caldrà que solucionin les indiferències per acabar la feina que han vingut a fer i sortir vius del banc (la policia i els polítics ho intentaran impedir).

Des d'un principi, ens situen la història en una ciutat exòtica; la pel·lícula transcorrerà en el banc, on acabaran obrint un forat per poder-se escapar; l'exterior del banc on estan tots els policies reunits i la sala on deliberen els polítics. Com a lloc perillós hi ha el canal d'aigua on està Luis Tosar, que s'acaba inundant.

Respecte l'ambientació, està ubicada a l'actualitat i hi trobem cotxes/furgonetes, armaments, els baixos fons (criminals/lladres), el món dels polítics i l'àmbit policial.

Els recursos que s'utilitzen són les explosions i dinamites (per fer el forat que els permetrà escapar del banc) i els tirs. Algunes escenes estan gravades amb drons (la primera, per exemple) i amb càmera a l'esquena (per gravar la sortida dels lladres de la furgoneta i l'esprint de l'actor Luis, al final); serveix per donar sensació de caos i desordre.

Allegiant

Director: Robert Schwentke
Any: 2016

Gènere: Ciència-ficció

És una pel·lícula de ciència-ficció romàntica, ja que té una base científica, que és la part versemblant (un món que s'està recuperant d'una catàstrofe a nivell mundial i ha desenvolupat una tecnologia més avançada), on s'afegeix la ficció (una societat dividida en faccions segons la teva personalitat). Està ambientada en una societat futurista de Chicago.

L'argument és la lluita per la supervivència després de la pandèmia que va acabar amb el món tal i com el coneixem i el descobriment per part dels científics, una cura: la Tris (protagonista divergent; que no encaixa en una única facció de la societat). Aquest avenç és possible gràcies a l'alta tecnologia de la que disposen. El film comença després de que els protagonistes creuin les muralles de la ciutat per veure què hi ha fora de Chicago; descobriran que hi ha un grup de persones que estan al límit de començar una guerra civil.

En aquest cas, el personatge maligne no és cap extraterrestre o màquina que s'ha tornat perversa, sinó David, científic que està disposat a trobar la solució d'aquesta pandèmia sense importar-li les conseqüències (en les pel·lícules anteriors de la saga, la dolenta és Jeanine, que pertanyia a la facció d'erudició).
Les localitzacions són tant interiors com exteriors: l'habitatge dels sense facció, la sala d'entrenaments, la sala dels d'erudició, l'interior dels drons; i la muntanya que escalen, l'esplanada més enllà de la muralla, l'estructura dels científics, Però tots ells es caracteritzen per posseir aquesta tecnologia típica del gènere. També es pot veure que  la història succeeix en un món post apocalíptic (les ruïnes de la ciutat de Chicago i l'esplanada destrossada més enllà de la muralla són alguns exemples), per tant, el subgènere i l'ambientació serà tant de post apocalíptica com de ciència ficció dura (intenten que sigui el màxim realista possible; és un futur creïble).
Els recursos estan molt ben treballats per crear l'estètica de com seria el món en l'època en que s'esdevé la pel·lícula. Creen nous vehicles, armaments i invents en general per donar sensació de futur. Hi ha força gravats amb tràvelings i drons per situar-nos en l'època.

10 Cloverfield Lane

Director: Dan Trachtenberg
Any: 2016

Gènere: Terror

Estic completament d'acord que el gènere d'aquesta pel·lícula és de terror, concretament el psicològic, perquè apareixen elements de terror que es creen dins la ment de l'espectador i no surt físicament cap monstre ni sang; és el subgènere que fa més por. L'argument és l'aparició d'un element maligne, que dóna la sensació de no ser molt humà, que atacarà als protagonistes si surten de la casa; juguen amb el suspens, l'intriga i el misteri.
Al principi del tràiler s'alternen imatges d'una ràdio per despertar-te l'interès, després es veu una situació quotidiana (tres persones jugant a un joc de taula)  acompanyada d'una música alegre, però més tard, la canvien de temàtica a una de més terrorífica, i la noia 'es torna boja' i comença a atacar els que semblen ser els seus amics per intentar sortir de la casa, tot i l'intent frustrat del personatge més gras de que es quedin tot junts, a dins.
Respecte els personatges, cal dir que juguen amb la cordura de la noia, que acaba encadenada al llit i vol escapar-se.
La pel·lícula està ubicat en una localització deserta, inhòspita i abandonada, que sembla una mena de soterrani (molt poca il·luminació) en un lloc abandonat i remot.
Alguns dels recursos que apareixen és la creació de la tensió a través d'escenes fosques (quan ells vol obrir la porta de l'exterior) i sorolls o moviments estranys, com en el moment en que s'apaguen i s'encenen els llums i tota l'habitació tremola. És important remarcar la banda sonora (mentres posen el títol en pantalla, aprofiten per posar una mena de soroll que provocar terror).

Jane Got a Gun

Director: Gavin O´Connor
Any: 2016

Gènere: Western

És un western (per tant, d'origen americà), que parla sobre el dur Oest, 

L'argumentació es la vida precària i en territori hostil, ambientada al segle XVIII i XIX. Succeeix en una zona perillosa del desert, envoltada de corrupció. Jane, la protagonista a la qual no li falta caràcter, vol venjança per la mort del seu marit i pel que li van fer a la seva filla quan les van capturar; vol justícia.
Els personatges que trobem són: Jane, disposada a deixar de fugir i venjar-se dels bandits, els qual actuen fora de la llei i van assassinar al seu marit quan aquest volia deixar la banda; i l'amant de la granja al qual demanarà ajuda.
El desert, la casa amb el porxo on viu Jane, la granja del vaquer que l'ajudarà, el saló on juguen al pòquer els delinqüents i els conreus on es produiran les persecucions a cavall són algunes de les localitzacions que apareixen.

Està ambientada en el desert, amb els cactus i congostos; i la vestimenta està molt ben cuidada, amb els barrets, la faldilla, les botes, el recollit de cabell i l'armament típic de l'època. Per situar-nos-hi més, utilitzen el soroll dels dispars de les pistoles, amb l'ajuda dels folley artist, junt amb una bona banda sonora.

S'observen molts gravats en exteriors, ja siguin reals o falsos, per mostrar les persecucions a cavall (gravades en tràvelings), i, sobretot, els plans americans, que tallen la persona just per sota d'on van les pistoles, típiques en aquell segle i que s'inventen degut a aquest gènere.