És un gènere audiovisual que, al igual que la comèdia, existeix des de sempre, és a dir, des de que existeix la cultura de teatre. Per tant, el seu origen serà la tragèdia grega.
Mentre la comèdia busca la part bonica de la vida; el drama, la catarsi (procés de purificació que et fa plorar i que et sentis millor perquè allò dolent que li ha passat a l'altra, no t'ha passat a tu).
L'important són els sentiments i emocions, les desgràcies, superació dels problemes, els conflictes entre persones, relacions dolentes; és a dir, crear commoció, fer al públic partícip dels problemes dels demés. Inclou el cinema romàntic i és un gènere que mai s'ha deixat de fer.
Ex: Gone With the Wind (1939), Trois couleurs: Bleu (1993), Meet Joe Black (1998), Changeling (2008), Spotlight (2015).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: triangles/desenganys amorosos, amors impossibles/no correspostos, l'amor etern, problemes vitals com la mort, el fracàs en general, situacions desesperades, la part fosca de les malalties o els conflictes bèl·lics, divorcis, males relacions familiars.
Personatges típics: majoritàriament femenins. Són persones torturades pel passat com per exemple una vídua, parelles, adolescents incompresos, famílies disfuncionals, personatges forts/veterans com un avi que ja ha superat la desgràcia, personatges cruels/inflexibles/dominants com pot ser un advocat corrupte, un pare perillós i inestable o un policia.
Localitzacions típiques: solen ser contemporànies al seu temps i es situen en cases privades/llars i jutjats.
A nivell d'estètica
Ambientació: al igual que les localitzacions, es situen en el moment en què es grava la pel·lícula.
Recursos cinematogràfics: és molt important el guió (ha de ser creïble i versemblant, sense elements fantàstics) i el desenvolupament dels personatges: són rodons. És necessari que l'actor representi el personatge molt bé, que es posi en la seva caracterització. També serà molt essencial la banda sonora, ja que haurà de produir els sentiments que es busquen en cada escena.
Subgèneres
Cinema romàntic: relacions entre persones que no té perquè acabar malament. Ex: The Fault in Our Stars (2014).
Tragicomèdia: hi ha moments de riure i de plorar; el més important són els sentiments. Ex: La vita è bella (1997).
CINEMA FANTÀSTIC
Descripció general del gènere
És un gènere audiovisual que, explica històries que tenen un fort component fantàstic, és a dir, que no existeixen.
Poden estar basats en novel·les o contes i es pot incloure el gènere de terror.
Les primeres manifestacions d'aquest gènere es remunten a finals del segle XIX amb Méliès quan fa aparèixer elements impossibles en les seves pel·lícules. No obstant això, l'origen del gènere de fantasia data en el 1800 quan es fan les primeres fantasmagories, que eren unes escenificacions amb flames, fum i mirall on s'hi projectava una persona que estava al darrere de manera que semblés un esperit; era molt utilitzat entre els mags.
Ex: The Wizard of Oz (1939), The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001), Harry Potter and the Sorcerer's Stone (Harry Potter and the Philosopher's Stone) (2001), The Chronicles of Narnia: The Lion, The Witch and the Wardrobe (2005), Hellboy (2004).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: mites/llegendes/contes, el monomite o només algunes de les seves parts, com per exemple el viatge; la superació de proves, quest (fer una missió, la recerca d'algú o alguna cosa), és a dir, l'objectiu final èpic. Solen tendir cap al gènere de l'aventura.
Personatges típics: l'heroi i acompanyants (sidekick), déus, monstres, savis i enemics.
Localitzacions típiques: móns fantàstic i inventats; en general, llocs que no existeixen o difícilment creïbles. És igual si no quadra molt o no pot ser real; pot no tenir sentit, no cal argumentar-ho; qualsevol localització és raonable mentre sigui dins la història.
A nivell d'estètica
Ambientació: al igual que les localitzacions, han de tenir coherència interna, però no cal que existeixin a la vida real.
Recursos cinematogràfics: molts efectes especials: decorats/entorn per situar l'espectador, efectes 3D, efectes especial pràctics, vestuaris molt treballats, pròtesi de làtex, maquillatge, miniatures (sobretot per l'stop motion).
Subgèneres
Gènere ciència ficció: tot i que s'ha desmarcat com a un gènere per si sol, es podria incloure dins de la fantasia; de vegades se l'anomena gènere ciència fantàstic. Ex: Blade Runner (1982).
Gènere terror: actualment, al igual que el gènere ciència ficció, és considerat un gènere propi. La diferència entre ells, és si hi ha elements que fan por o no. Ex: The Witch (2015).
És un gènere audiovisual de criminals on el més important és el thrill (suspens, el no saber). Apareixen als anys 30 a Estats Units degut a la Llei Seca, que suposà l'aparició dels gàngsters.
Ex: Se7en (1995), Memento (2000).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: assassinats des de tots els punts de vista (com per exemple planejar un assassinat), criminals (fer un cop, un crim, un robatori), policies (atrapar l'assassí) i la investigació.
Personatges típics: solen ser masculins: policies, agents especials i espies, detectius privats (actuen fora de la llei), gàngsters (ex presidiaris, el capo, psicòpetes), la víctima i l'element femení (la novia d'algun personatge).
Localitzacions típiques: principalment, llocs sòrdids; ciutats, llocs bruts i foscos, barris baixos, fàbriques abandonades, clavegueres on poder-se amagar, habitacions amb amagatalls, comisseries i presons.
A nivell d'estètica
Ambientació: pistes a seguir en els casos, pistoles, bandes, alcohol, drogues, presons, delictes, aigua, penombra i nocturnitat, foscor, pluja, sang, persecucions a peu.
Recursos cinematogràfics: muntatges amb flashback i flashforward, plans curts (Primer Pla/Primeríssim Primer Pla) per expressar els sentiments de la gent (el què està passant no és tan important com les emocions dels personatges), muntatges discontinus per mostrar caos i despistar l'espectador (de vegades també s'usa la càmera en mà) i la creació de guions i línies argumentals amb misteri i suspens. Altres recursos força importants són la vestimenta dels personatges, de colors foscos, i la pluja artificial (mangueres, per exemple). La banda sonora, en aquest gènere, no serà tan important.
Subgèneres
Policíaca: Face/off (1997).
Carcelària: Celda 211 (2009).
De gàngsters: princiaplment, situades als anys 30. Ex: Pulp Fiction (1994).
D'assassinats: aparició dels pscòpates. Ex: Tesis (1996).
D'espies: Bridge of Spies (2015), Tinker Tailor Soldier Spy (2011).
CINEMA D'AVENTURES
Descripció general del gènere
És un gènere audiovisual d'històries basades en el monomite on hi ha un heroi que s'enfronta al mal i ha de passar una sèrie de proves; és el gènere més proper al monomite (inclou els viatges fabulosos i rescats impossibles).
Les primeres eren de capa i espasa, és a dir, d'espadatxins; per exemple The Scarlet Pimpernel (1905), The Mark of Zorro (1920), King Arthur o Knights of the Round Table (1953).
Després apareixen les pel·lícules de pirates, com Captain Kidd (1945); més endavant, les mines, el desert, descobriments en lloc exòtics i prohibits.
Actualment, els gèneres s'estan tornant a repetir una altra vegada.
L'origen d'aquest gènere és la història èpica, explicada de manera oral, que contenen el monomite.
Ex: The Adventures of Tintin: Secret of the Unicorn (2011), The Princess Bride (1987), Super 8 (2011).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: el monomite, la recerca del tresor (salvar algú o alguna cosa), l'aparició d'un element benefactor; en general, és qualsevol viatge que s'acaba complicant, és a dir, es tracta de viure aventures.
Personatges típics: l'heroi o heroïna, l'enemic (dolent, molt dolent), l'acompanyant (un nen i/o un gos) que rep el nom de sidekick, el savi o mentor i l'aparició de l'amor (en cas d'heroi, la novia; i, en cas d'heroïna, el nuvi). Cal tenir en compte que cada vegada més comença a aparèixer protagonistes de caràcter femení. Són sempre personatges polaritzats, és a dir, el bo és molt bo i el dolent, molt dolent.
Localitzacions típiques: dependran de l'ambientació, però majoritàriament estan situades en lloc exòtics i extrems (selva, coves, desert, muntanya, penya-segat, ruïnes, temples perduts), castells/mansions/fortaleses, el mar/port/vaixells i desguassos.
A nivell d'estètica
Ambientació: vol ser acurada i ha de ser coherent amb si mateixa (situació una mica fantàstica, no realista).
Recursos cinematogràfics: igual que en l'acció, hi ha moments de tranquil·litat/investigació i moments d'acció, tot i que no tant com en el gènere d'acció; en l'aventura primarà els diàlegs. La trama ha d'estar ben desenvolupada i seguirà el monomite, per tant, serà un guió treballat. Utilitzaran personatges plans (el seu caràcter no evoluciona al llarg de la narració) excepte en el cas del protagonista: serà rodó. No calen efectes especials, però sí que treballaran força els decorats per ambientar millor la pel·lícula.
Subgèneres
De capa i espasa: espadatxins. Ex: The Mask of Zorro (1998).
De pirates: Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl (2003).
D'exploradors: Indiana Jones: Raiders of the Lost Ark (1981), National Treasure (2004).
CINEMA D'ANIMACIÓ
Descripció general del gènere
És un gènere audiovisual on hi ha històries que s'expliquen, no a través d'éssers humans, sinó mitjançant tècniques d'animació com CGT (imatges generades totalment amb ordinador), titelles, dibuixos clàssics o stop motion. Algunes d'aquestes pel·lícules tenen doble lectura: una per als nens (lectura infantil i simple) i una pels adults (lectura superior i més complexa d'entendre).
El primer intent que es coneix d'una animació data en el 1640, quan l'alemany Athanasius Kircher inventà el primer projector d'imatges, la "llanterna màgica", en la qual, mitjançant gravats en cristalls, era capaç de projectar diferents fases consecutives del moviment, canviant els vidres de forma mecànica.
Encara que van ser molts els invents nascuts a l'ombra del principi de persistència de la visió, cap va passar de la categoria de joguina fins a l'arribada del "Phenakistoscopio" de Joseph Antoine Plateau, en 1831, en el qual aconseguia plasmar un moviment complet mitjançant l'ús de dibuixos.
Ex: Tom and Jerry: Back to Oz (2016), Toy Story (1995). Totally Spies/Trois espions ilimités (2001).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: al ser un públic infantil, l'argument sempre serà senzill, tot i que més complexos i elaborades en el cas de ser una pel·lícula; mesclaran el gènere d'animació amb el d'acció o aventures. Hi ha molt poca animació per adults: a Japó es comença a fer-ne per aquest públic, complicant l'argument; reben el nom d'anime.
Personatges: seran adequats als relats; depenen del tipus de guió. El que tenen en comú és que, al ser per un públic infantil, exageraran les característiques infantils dels personatges (que tindran un cap i ulls més grans que la resta del cos). Sol aparèixer un personatge que caracteritza el dolent.
Localitzacions típiques: correspondran a les ambientacions de la història. Mai seran llocs hostils. Respecte l'ambientació, cal tenir en compte que, al ser contes infantils, retocaran les històries originals perquè tinguin un final feliç. Aquestes seran sempre conegudes o seguiran l'argument del monomite.
A nivell d'estètica
Recursos cinematogràfics: coincideixen amb les tècniques d'animació que s'hagin utilitzat (dibuixar-ho a mà, però animar-ho per ordinador o CGT, és a dir, totalment fet per ordinador; per exemple). El guió infantil no solen tenir una narració clara, és a dir, no hi ha inici i desenllaç; només són plans col·locats un darrere l'altre. De vegades, clonen històries canviant algunes parts per poder aprofitar els personatges en altres sèries o pel·lícules semblant. En el cas de que sigui per adults, tindrà una intensió artística i/o social, per tant, el target serà molt concret i el guió molt treballat.
És una pel·lícula d'acció, ja que els protagonistes han de fer una sèrie de coses, en aquest cas, salvar el món, però se'ls hi presenten problemes entre mig, com el fet d'haver de resoldre les indiferències entre els dos superherois per poder-se enfrontar plegats a un personatge que vol fer mal a persones innocents. La solució d'aquest problema és sempre la lluita i violència, acrobàcies (que veiem, des d'un principi, en les primeres escenes: saltant des del Batwing (vehicle aeri que té Batman) cap a l'edifici i els sicaris que li esperen a l'altra banda), persecucions i tirs, que també es pot observar clarament durant tot el tràiler. Per superar totes aquestes proves, els protagonistes posaran en perill la seva pròpia vida.
El seu argument és, per tant, la missió, salvar el món del dolent que suposa una gran amenaça, i l'aparició del benefactor, en aquest cas de dos (Superman i Batman).
Els personatges són els dos herois, que són elements masculins i dotats d'habilitats naturals i treballades, com la força i la intel·ligència; i que de vegades es salten les normes. Posseeixen una gran força de voluntat, necessària per la missió que han de dur a terme. Altres personatges són l'enemic (tot i que en un principi sembla que sigui l'altra superheroi, el real enemic és el de cabells llargs que anomenen psicòtic, sense cordura i per tant, encara més perillós), l'Alfred, que actua com a savi i informant de Batman; els sicaris, que en la primera escena lluiten contra Batman; i el personatge femení (són les dues noies que representen les xicotes dels superherois).
Les localitzacions que podem veure són la ciutat exòtica amb edificis alts, el magatzem on realitzen la primera escena d'acció del tràiler, carreteres on hi ha l'explosió del cotxe, llocs perillosos, com per exemple lluitar dalt de d'edificis.
Està ambientada en l'època actual i trobem cotxes, armaments i els baixos fons (món dels criminals i terroristes, sicaris de l'enemic), típics de l'ambientació del gènere d'acció.
Els efectes especials que usa en el tràiler són les explosions i els tirs; i els recursos cinematogràfics, les càmeres d'helicòpters i drons (mentres vola Batwing, quan vola Superman amb la seva xicota, o quan ella cau a l'aigua són alguns exemples), els talls molt curts (al lluitar contra els sicaris o contra Superman) per fer el ritme de la narració ràpid, els petits moments de descans entre les diferents escenes d'acció i cables i arnés per fer més real els impactes dels tirs o els salts (al lluitar Batman al magatzem, el salt que fan tots dos superherois quan s'estant barallant, el salt de la noia guerrera). Lús dels folley artist també és molt important, ja que permeten fer els tirs, explosions i cops més creïbles i reals.
13. Miguel Poveda
Director: Paco Ortiz
Any: 2015 Gènere: Documental
Estic d'acord que és un documental, ja que mostra la carrera professional de l'artista Miguel Poveda mitjançant fets reals i objectius, tot i que hi afegeix una càrrega subjectiva. No s'inventa res, però tampoc és un reportatge, com bé podem veure en el tràiler.
Miguel explica per què li agrada tant la música flamenca, quines són les parts més ambicioses de la seva carrera, quins són els fets més rellevants en els seus últims 5 anys i per què el títol de la pel·lícula és el nombre 13, per tant, l'argument és biogràfic.
Es fa la lectura dels fets ocorreguts en la seva vida com a artista a través del seu propi testimoni (ell és qui l'explica), que actua, alhora, de narrador i personatge principal.
Apareixen imatges per situar la història; en aquest cas, el Teatre Reial, on Poveda celebrarà l'últim concert en homenatge a la vida de Chavela Vargas.
A més, com a recursos del documental hi ha imatges d'estoc de quan ell era més petit mesclades amb música de fons o ell explicant els esdeveniments de la seva vida; utilitza fotos antigues i la banda sonora per donar versemblança a la biografia.
El Pregón Director: Dani de la Orden Any: 2016
Gènere: Comèdia
El seu gènere és comèdia de situació, sitcom, doncs es basa en un problema que es resoldrà amb la intervenció dels protagonistes de manera còmica (han d'actuar en el pregó, que és una celebració del seu poble natal, tot i que van jurar no veure's mai més; per això, caldrà que es reconciliïn).
L'argumentació és una situació familiar entre els dos germans Osorio, que es converteix en còmica gràcies a la ironia, l'humor i l'absurd, com per exemple el camí de la professió, quan el germà més petit pregunta (varies vegades) a la gent del poble si saben qui és ell o després de beure alcohol en el bar i acaben borratxos.
Els personatges actuen de manera exagerada, sobretot pel que fa a les expressions facials (la cara que posa el protagonista vagà al provar la carn).
Les localitzacions són tant exteriors (la plaça del poble, en l'escena de l'arriba dels Osorio, el lloc on coneixen el boc Lolo o el camí de la professió) com interiors (l'escenari on cantaven durant els anys 90, el bar on s'emborratxen i la casa on mengen l'animal).
A nivell de recursos estilístics, trobem els diàlegs divertits i enginyosos (com és el fet de que li agradi la carn que està menjant quan ell és vagà i, que alhora, resulta ser Lolo, el boc al qual havia agafat efecte), el gir de guió (des d'haver jurat, en un principi, no tornar-se a veure fins haver de passar una sèrie de proves còmiques, com és la professió, passant per haver d'actuar junts pel seu poble natal) i actors còmics. La música viva i alegre que usen és un recurs molt important en aquest tipus de gènere.
The Other Side of The Door
Director: Johannes Roberts
Any: 2016
Gènere: Terror
És una pel·lícula de terror psicològic, ja que els elements de terror estan dins la ment de l'espectador, tot i que al final sí que apareixerà el monstre, una persona que, físicament sembla humana, però que no ho és: representa la mort i va maquillada de manera que faci més por. Aquest és l'element maligne que donarà lloc a l'argument.
En primer lloc, es veu una família feliç que té planejat un futur perfecte (sona una música tranquil·la); després del accident on moren el pare i el fill, apareixen escenes lentes i fosques, mesclades amb una música més tètrica, per mostrar la mort i desgràcia que sent la família.
En segon lloc, juguen amb la veu pausada del fill mort, crits i sorolls marcats, junt amb els ensurts, després de que la mare, embogida per la mort dels seu fill, obri la porta del temple sobrenatural, deixant escapar així als morts i, per tant a l'element maligne, junt amb el nen petit (personatge que està 'posseït').
En tercer lloc, l'ambientació i localitzacions principals són la terra llunyana a la qual viatgen, el mar en el que succeeix l'accident, el temple pervers i remot on s'amaguen els esperits dels morts, la nova casa gran de la família i el soterrani, on es mouran els sols els objectes després de que ella obri la porta del temple, com per exemple la cadira.
Finalment, com a recursos, hi ha la càmera en mà, a l'inici, per donar sensació d'apropament i primera persona, escenes fosques i lentes, amb sorolls estranys i misteriosos i una bona banda sonora, per posar a l'espectador en tensió.
Captain America: Civil War
Director: Anthony Russo y Joe Russo
Any: 2016
Gènere: Acció
Estic d'acord que és d'acció, és a dir, els superherois tenen la missió de salvar el món i, per això caldrà que segueixin units després del problema que sorgeix quan el govern posa restriccions a l'equip; donarà lloc a diverses opinions que els durà a enfrontar-se mútuament.
L'argument principal és mantenir-se units tot i les adversitats que se'ls presenta i de l'intent exitós de l'actor Daniel Brühl de matar-se entre ells, seguint sempre l'estructura del monomite.
Els personatges són els dotze herois que formen part dels Avengers (només dos d'ells són personatge femenins. Estan dotats d'habilitats especials, cadascú d'una diferent, a més de força, dots de lideratge i intel·ligència. Tenen una gran motivació per salvar als innocents), l'enemic (que és l'actor Daniel B., tot i que també es pot considerar com enemic la part dels Avengers que està en contra dels límits que els posen el govern després de tots els desastres que van provocar en la missió anterior), i l'element femení (és l'actriu Emily Vancamp, que actua com a novia de Capità Amèrica i agent de la intel·ligència), tot i que en aquesta pel·lícula no destaca per ser el personatge femení, sinó per ajudar a Steve Rogers.
Les localitzacions són: l'edifici amb moltes escales, la cuina on lluiten, el terrat dels dos edificis, la carretera subterrània i llocs perillosos com la muntanya nevada, el mar per on vola l'helicòpter o l'esplanada on fan la lluita definitiva.
S'esdevé en l'època actual, és a dir, ambientació contemporània. Trobem cotxes, armaments, el món dels mafiosos que a l'inici de la pel·lícula intenten robar una substància al govern, persecucions a peu (per exemple quan intenten agafar al Soldat d'Hivern) i l'àmbit policial i del govern.
Els recursos cinematogràfics més destacables són les explosions (la de tota la planta de l'edifici del govern i la del final), tirs (la policia disparant al Soldat d'Hivern). Altres recursos són: tràvelings de seguiment quan Bucket va amb la moto, càmeres d'helicòpters i drons al gravar l'helicòpter sobre l'aigua, talls molt curts (especialment per les escenes de lluita, com la del Steve i el seu amic contra Tony Stark o la lluita de Natasha) per fer el ritme de la narració ràpid, ús de muntatges alterns (en la persecució de Bucket per part de la policia) i cables i arnés per fer més real els impactes dels tirs i les acrobàcies (com el salt del Capità Amèrica i el seu amic o la Vídua Negra).
L'Hermine
Director: Christian Vincent
Any: 2015
Gènere: Comèdia dramàtica
Veient el tràiler, no estic d'acord que sigui una tragicomèdia; a mi em sembla més una comèdia romàntica, ja que la trama de la pel·lícula és una relació "impossible" entre un jutge i una membre del tribunal d'un mateix cas d'assassinat.
Tot i això, també és cert que apareixen escenes una mica més dramàtiques, barrejades amb l'humor.
El personatge princiapal és la persona més temuda del Tribunal del Penal de Saint-Ome; tant, que se'l coneix per un altre nom, 'el dos xifres'; i, per tant, amb poca experiència en les relacions amoroses. El personatge secundari és la dona de la que s'enamora, que el farà canviar la manera de ser i que s'obri més com a persona (quan reconeix el per què duu la bufanda sempre vermella).
Les localitzacions són interiors: la cort del tribunal i el bar on queden la parella; es veu una escena interior, al carrer.
Usa el recurs de la sorpresa: no és habitual que un jutge s'enamori d'una membre del tribunal; i slapstick (la broma de la bufanda vermella). Utilitzen la banda sonora per donar més emoció a les imatges: en alguns moments et produeixen sensació de tristesa i en d'altres et produeixen intriga per saber com acabarà aquesta història d'amor.
Cien Años de Perdón
Director: Daniel Calparsoro Any: 2016
Gènere: Acció
El seu gènere és d'acció: els protagonistes han de robar un banc i han de superar una sèrie d'obstacles, tant de la policia i polítics com dels banquers. La solució l'obtindran a través dels tirs i la lluita, com bé es pot veure al tràiler.
L'argument és, doncs, la missió d'entrar al banc, robar el que han de robar ràpidament, i sortir, però la cosa es complica un cop estant dins.
En aquest cas, el personatge principal no serà un heroi, ja que l'acció que han de realitzar no és correcte moralment. Per tant, no seguirà els protocols dels personatge d'acció i l'aparició del benefactor, tot i que seguirà sent, igualment, d'aquest gènere; tot es resol amb la violència (per exemple, quan entra la policia dins del banc disparant les pistoles). Els personatge principals són els sis lladres de caràcters diferents amb idees oposades, que caldrà que solucionin les indiferències per acabar la feina que han vingut a fer i sortir vius del banc (la policia i els polítics ho intentaran impedir).
Des d'un principi, ens situen la història en una ciutat exòtica; la pel·lícula transcorrerà en el banc, on acabaran obrint un forat per poder-se escapar; l'exterior del banc on estan tots els policies reunits i la sala on deliberen els polítics. Com a lloc perillós hi ha el canal d'aigua on està Luis Tosar, que s'acaba inundant.
Respecte l'ambientació, està ubicada a l'actualitat i hi trobem cotxes/furgonetes, armaments, els baixos fons (criminals/lladres), el món dels polítics i l'àmbit policial.
Els recursos que s'utilitzen són les explosions i dinamites (per fer el forat que els permetrà escapar del banc) i els tirs. Algunes escenes estan gravades amb drons (la primera, per exemple) i amb càmera a l'esquena (per gravar la sortida dels lladres de la furgoneta i l'esprint de l'actor Luis, al final); serveix per donar sensació de caos i desordre.
Allegiant Director: Robert Schwentke Any: 2016
Gènere: Ciència-ficció
És una pel·lícula de ciència-ficció romàntica, ja que té una base científica, que és la part versemblant (un món que s'està recuperant d'una catàstrofe a nivell mundial i ha desenvolupat una tecnologia més avançada), on s'afegeix la ficció (una societat dividida en faccions segons la teva personalitat). Està ambientada en una societat futurista de Chicago.
L'argument és la lluita per la supervivència després de la pandèmia que va acabar amb el món tal i com el coneixem i el descobriment per part dels científics, una cura: la Tris (protagonista divergent; que no encaixa en una única facció de la societat). Aquest avenç és possible gràcies a l'alta tecnologia de la que disposen. El film comença després de que els protagonistes creuin les muralles de la ciutat per veure què hi ha fora de Chicago; descobriran que hi ha un grup de persones que estan al límit de començar una guerra civil.
En aquest cas, el personatge maligne no és cap extraterrestre o màquina que s'ha tornat perversa, sinó David, científic que està disposat a trobar la solució d'aquesta pandèmia sense importar-li les conseqüències (en les pel·lícules anteriors de la saga, la dolenta és Jeanine, que pertanyia a la facció d'erudició).
Les localitzacions són tant interiors com exteriors: l'habitatge dels sense facció, la sala d'entrenaments, la sala dels d'erudició, l'interior dels drons; i la muntanya que escalen, l'esplanada més enllà de la muralla, l'estructura dels científics, Però tots ells es caracteritzen per posseir aquesta tecnologia típica del gènere. També es pot veure que la història succeeix en un món post apocalíptic (les ruïnes de la ciutat de Chicago i l'esplanada destrossada més enllà de la muralla són alguns exemples), per tant, el subgènere i l'ambientació serà tant de post apocalíptica com de ciència ficció dura (intenten que sigui el màxim realista possible; és un futur creïble).
Els recursos estan molt ben treballats per crear l'estètica de com seria el món en l'època en que s'esdevé la pel·lícula. Creen nous vehicles, armaments i invents en general per donar sensació de futur. Hi ha força gravats amb tràvelings i drons per situar-nos en l'època.
10 Cloverfield Lane
Director: Dan Trachtenberg Any: 2016
Gènere: Terror
Estic completament d'acord que el gènere d'aquesta pel·lícula és de terror, concretament el psicològic, perquè apareixen elements de terror que es creen dins la ment de l'espectador i no surt físicament cap monstre ni sang; és el subgènere que fa més por. L'argument és l'aparició d'un element maligne, que dóna la sensació de no ser molt humà, que atacarà als protagonistes si surten de la casa; juguen amb el suspens, l'intriga i el misteri.
Al principi del tràiler s'alternen imatges d'una ràdio per despertar-te l'interès, després es veu una situació quotidiana (tres persones jugant a un joc de taula) acompanyada d'una música alegre, però més tard, la canvien de temàtica a una de més terrorífica, i la noia 'es torna boja' i comença a atacar els que semblen ser els seus amics per intentar sortir de la casa, tot i l'intent frustrat del personatge més gras de que es quedin tot junts, a dins.
Respecte els personatges, cal dir que juguen amb la cordura de la noia, que acaba encadenada al llit i vol escapar-se.
La pel·lícula està ubicat en una localització deserta, inhòspita i abandonada, que sembla una mena de soterrani (molt poca il·luminació) en un lloc abandonat i remot.
Alguns dels recursos que apareixen és la creació de la tensió a través d'escenes fosques (quan ells vol obrir la porta de l'exterior) i sorolls o moviments estranys, com en el moment en que s'apaguen i s'encenen els llums i tota l'habitació tremola. És important remarcar la banda sonora (mentres posen el títol en pantalla, aprofiten per posar una mena de soroll que provocar terror).
Jane Got a Gun Director: Gavin O´Connor Any: 2016
Gènere: Western
És un western (per tant, d'origen americà), que parla sobre el dur Oest,
L'argumentació es la vida precària i en territori hostil, ambientada al segle XVIII i XIX. Succeeix en una zona perillosa del desert, envoltada de corrupció. Jane, la protagonista a la qual no li falta caràcter, vol venjança per la mort del seu marit i pel que li van fer a la seva filla quan les van capturar; vol justícia.
Els personatges que trobem són: Jane, disposada a deixar de fugir i venjar-se dels bandits, els qual actuen fora de la llei i van assassinar al seu marit quan aquest volia deixar la banda; i l'amant de la granja al qual demanarà ajuda.
El desert, la casa amb el porxo on viu Jane, la granja del vaquer que l'ajudarà, el saló on juguen al pòquer els delinqüents i els conreus on es produiran les persecucions a cavall són algunes de les localitzacions que apareixen.
Està ambientada en el desert, amb els cactus i congostos; i la vestimenta està molt ben cuidada, amb els barrets, la faldilla, les botes, el recollit de cabell i l'armament típic de l'època. Per situar-nos-hi més, utilitzen el soroll dels dispars de les pistoles, amb l'ajuda dels folley artist, junt amb una bona banda sonora.
S'observen molts gravats en exteriors, ja siguin reals o falsos, per mostrar les persecucions a cavall (gravades en tràvelings), i, sobretot, els plans americans, que tallen la persona just per sota d'on van les pistoles, típiques en aquell segle i que s'inventen degut a aquest gènere.
És un gènere audiovisual que parteix d'una informació objectiva (llibre, assaig històric, biografia) que s'agafa com a inspiració. Intenta mantenir el màxim rigor possible, versemblança respecte el que està escrit; intenta ser fidel a la realitat. Vol convertir una història en una pel·lícula bèl·lica,...
Ex: Troy (2004), Gladiator (2000).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: fets històrics, sense guions estranys; vides de personatges famosos, sants, entre d'altres.
Personatges típics: famosos de l'època (reis, generals...). En el cas del biogràfic, apareix la persona en qüestió (els autèntics o actors que s'assemblin).
Localitzacions típiques: depenen de l'argument, però intenten que estiguin molt ben ambientades, que siguin localitzacions real on han succeït els fets i, sinó, recrar-lo, mantenint sempre l'autenticitat i la versemblança.
A nivell d'estètica
Ambientació: decorats i vestuari molt treballats.
Recursos cinematogràfics: caracterització dels personatges i un estudi previ: investigacions per conèixer l'època i poder igualar costums.
Tipus d'històrics, segons el gènere amb el que es barreja
Romàntic: Palmeras en la nieve (2015).
Biogràfic: Maria Antonieta (2007).
Drama: 12 Years a Slave (2013).
Èpic i bèl·lic: The 300 (2007).
Bèl·lic: The Last Samurai (2003).
Aventura i drama: Der Medicus (2013).
Documental: La Civilización Perdida (2014).
CINEMA CIÈNCIA FICCIÓ
Descripció general del gènere
És un gènere audiovisual que han de tenir una base científica, que dóna la versemblança, i s'afegeix la ficció (per exemple: "i si els romans volessin..., i si una màquina pogués parlar..."). Es sol parlar del futur de llavors, el considerat en el moment en què s'escriu el guió.
Ex: Matrix (1999), In Time (2011), Transformers (2007).
Una de les primeres històries d'aquest gènere és Voyage au Centre de la Terre de Jules Verne (1864), tot i que la primera producció cinematogràfica de ciència ficció és Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès (1902).
Ressoregeixen després de la Segona Guerra Mundial, ja que la gent està cansada de guerres i morts (aquest gènere són condicionals de què passaria si, per exemple apareguessin extraterrestres, el terror atòmic, es pogués viatjar al futur, etc.). S'escriuen moltes novel·les i còmics d'aquest tipus: I, robot (2004), Flash Gordon (1934), Buck Rogers (1928), I am legend (1954), entre d'altres.
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: descobriment de coses noves, com un nou món; la lluita per la supervivència; la frontera, que és l'espai; la vida salvatge amb altres lleis; tecnologia que es torna perversa, principalment una pandèmia; els superherois, com X-Men i American Captain.
Personatges típics: el protagonista sol ser masculí (amb excepció de la Sigourney Weaver a Alien), savis que expliquen les coses/científics/mecànics, extraterrestres o enemics alienígenes, màquines i robots.
Localitzacions típiques: llocs on apareix la tecnologia: altres móns o planetes, laboratoris, naus/estacions/colònies especials, ciutats molt desenvolupades i/o futuristes; un lloc post apocalíptic: ruïnes, civilitzacions antigues, món destruït; pot ser, inclús, el món actual on hi vénen els extraterrestres (per exemple E.T. (1982)).
A nivell d'estètica
Ambientació: segons el subgènere al qual pertany, la pel·lícula té una ambientació o una altra.
Recursos cinematogràfics: ús d'efectes especials com la croma per introduir elements que no existeixen, el motion capture per fer personatges 3D, artistes CGI per fer imatges completament a ordinador, com per exemple les naus espacials; animatronics i làtex/pròtesi/maquillatge. Solen fer muntatges normals i van a gravar en exteriors per després adaptar-ho a les localitzacions, creant nous móns, boira i altres filtres.
Tipus d'històrics
Ciència ficció dura: és la que intenta ser la més realista possible. L'ambientació és el plantejament d'un futur el màxim de creïble possible. Ex: Primer (2004), Gravity (2013), In Time (2011).
Space opera: són les pel·lícules èpiques. Ex: Star Trek (1979), Star Wars (1977).
Post apocalíptiques. L'ambientació és un món destruït, on la gent sobreviu amb molt poca cosa. Ex: Mad Max (1979), Terminator (1984).
CINEMA D'ACCIÓ
Descripció general del gènere
És un gènere audiovisual on el protagonista ha de fer una cosa i li posen problemes entre mig. Aquestes pel·lícules són d'acció perquè la solució és a través de violència, lluita, tirs, persecucions i acrobàcies. Les proves que han de superar posen la vida dels protagonistes en perill (la més habitual és la de salvar el món), El protagonista és un heroi (seguint les passes del monomite).
Ex: Die Hard (1998), The Fast & Furious (2001), 007 (1962), Mission: Impossible (1996).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: el monomite, fer una missió (salvar algú o recuperar alguna cosa), és a dir, la recerca del tresor; aparició d'un benefactor (durant una situació complicada) i la venjança.
Personatges típics: l'heroi, principalment masculí i un ex militar, per exemple. És una persona amb molta motivació i força de voluntat per fer allò que està bé, i disposa d'habilitats naturals i treballades, com la força, la rapidesa, la intel·ligència i el dot de lideratge; no sempre segueix les normes que se li imposen. Altres personatges que hi trobem són: l'enemic (que subestima l'heroi, disposa d'ajuda incompetent i solen estar bojos i obsessionats amb alguna cosa), el personatge còmic (comic relieve; majoritàriament és el seu company), la noia (no sempre apareix, però si ho fa és un personatge passiu; és indefens i està en perill; ha de ser rescatat), el cap (persona misteriosa que ordena la missió) o savi i els sicaris (dolents que sempre acaben morint).
Localitzacions típiques: ciutats exòtiques/estranyes, edificis on hi ha amagatalls secrets, carreteres/autopistes, llocs perillosos i estrets (com obres, la neu, penya-segats, sota el mar i el desert); donen tensió.
A nivell d'estètica
Ambientació: principalment en l'època actual, contemporània. Trobem cotxes, armaments, el món dels mafiosos, dels espies, els baixos fons (criminals i terroristes), persecucions i l'àmbit policial.
Recursos cinematogràfics: els únics efectes especials que s'utilitzen són explosions, tirs i sang falsa. Altres recursos són: tràvelings de seguiment per les persecucions de cotxes, càmeres d'helicòpters i drons, talls molt curts (especialment per les escenes de lluita) per fer el ritme de la narració ràpid i amb petits moments de descans entre les diferents escenes d'acció; càmeres d'espatlla per aconseguir caos, ús de muntatges alterns (en persecucions i escenes de lluita) i cables i arnés per fer més real els impactes dels tirs.
És una producció audiovisual que intenta representar la realitat, ja sigui d'una època determinada, d'un fragment històric, de fets socials o una situació o fets reals.
No s'inventa res, però tampoc és cap reportatge; ajunta, dins una narració determinada imatges reals de fets concrets, imatges d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a descriure els fet tal com el director vol; fa una lectura d'uns fets reals. És una explicació objectiva, però, també, amb càrrega subjectiva. Pot ser que hi hagi narrador o no.
Ex: Bowling for Columbine (2002), 13.Miguel Poveda (2015).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics/subgèneres: segons el documental, pot ser d'animals, natural, making of, de caire social,fets històrics, biogràfics, entre d'altres.
Personatges típics: un narrador (en el cas de que tingui), un testimoni (gent real a la que s'entrevista per allò que ha vist/viscut) i personatges reals que fan una espècie de rol; que imiten altra gent.
Localitzacions típiques: solen ser exteriors, del lloc on ha succeït allò del que s'està parlant; pot ser la localització original o una adaptació que hagin fet.
A nivell d'estètica
Ambientació: l'espai on va ocórrer que s'explica en el documental.
Recursos cinematogràfics: explicacions tant objectives com subjectives, aparició (o no) d'un narrador, reconstrucció dels fets; es representa un dia amb uns actors però aquell dia no es va a gravar. S'utilitzen entrevistes, imatges del paisatge per posar l'espectador en situació, imatges d'estoc per omplir quan només es té so, no eliminació del so de fons per donar similitud, importància en la banda sonora, edició complexa: pantalles múltiples; notícies, fotografies antigues, entre d'altres; és a dir, recursos que donen versemblança al que es relata.
Subgèneres
Musical: Believe (2013).
De caire social: El Machismo Que No Se Ve (2015).
Animal: Guepardos: Contra Todo Pronóstico (2015).
Natural: Submerged Civilizations (2015).
Biogràfic: Bill Gates (2012).
Making of: A World Unseen (2016).
Fets històrics: Bowling for Columbine (2002).
CINEMA COMÈDIA
Descripció general del gènere
És un gènere cinematogràfic basat en l'humor. Juga amb la ironia, els personatges exagerats i situacions còmiques en general. Solen tenir un final feliç i, pràcticament, és el primer gènere que existeix; ve del teatre (sàtira).
Ex: The Party (1968), Some Like It Hot (1959).
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: qualsevol situació seriosa transformada en còmica, sobretot, els problemes familiars (que al final s'acaben arreglant); triangles amorosos (amor i desamor; comèdia romàntica). És necessari introduir l'absurd o exagerar les situacions.
Personatges típics: el que no se n'adona de res, l'estúpid, el patós, el fracassat (fa una mica de peneta); els estereotips (el dolent, molt dolent; la noia rossa estúpida, però molt guapa; el friki lleig; el guapo, molt guapo), i la típica noia que tothom està enamorada d'ella i no se n'adona.
Localitzacions típiques: depèn: pot ser interior o exterior, principalment sol ser el primer cas. S'escull segons la importància dels guions.
A nivell d'estètica
Recursos cinematogràfics: diàlegs divertits/irònics i enginyosos, sorpresa (girs de guió, coses inesperades), exageració, situacions absurdes, sitcoms, rialles enllaunades (rialles del públic que se senten de fons), persecucions, slapstick (caigudes, bufetades i desastres; acudits de caure), mentides i equívocs (algú que confon a algú) i fer escenes copiades o situacions típiques d'una altra pel·lícula, generalment conegudes (paròdia). L'actor còmic (com Charles Chaplin, Mr. Bean i els germans Marx) és un recurs que apareix sovint; posant aquesta persona en una pel·lícula seriosa, la transforma en còmica. També utilitzen característiques específiques d'humor segons el país i l'època, com per exemple:
Humor britànic (Mr. Bean, Benny Hill, Els Joves, Germans Marx).
Humor americà.
Humor italià (pel·lícules d'acció-comèdia).
Humor espanyol.
Subgèneres
Slapstick: comèdia de patacades i bufetades (humor italià)
Paròdia: remake d'una altra pel·lícula per fer un homenatge, gràcia, entre d'altres; són de caire còmic. Ex: Sacry Movie (2000).
Comèdies de situació: sitcom; un problema que es resol amb la intervenció d'altres personatges de forma còmica (humor americà). Ex: How I Met Your Mother (2005-2014).
Comèdia romàntica: triangles amorosos, situacions romàntiques impossibles; acaben tenint una solució i un final feliç. Ex: As Good As It Gets (1997).
Tragicomèdia: mescles dels gèneres tragèdia i comèdia; pot ser que acabin amb un final feliç, però amb moments tristos durant la pel·lícula; o bé, alternant moments tràgics i còmics, però amb un final fatal. Ex: La vita è bella (1998).
CINEMA MUSICAL
Descripció general del gènere
És un gènere audiovisual on es desenvolupa la història a través d'actuacions musicals; s'explica cantant els fets; la música fa avançar la trama. De vegades, busquen qualsevol excusa o presentació d'un personatge per cantar. Aquest gènere apareix sobre la dècada dels 30 a Hollywood fins que surt el cinema a Bollywood (de l'Índia), que tindrà més èxit i utilitzarà un llenguatge no verbal concret. Singing In The Rain (1952) i The Wizard of Oz (1939) són de les primeres pel·lícules musical que apareixen en el cinema.
Característiques a nivell de guió
Arguments típics: qualsevol situació, ja sigui del tipus de terror, d'amor, d'acció, còmic, 'd'enredo', com de triangles amorosos; tots els gèneres poden convertir-se en musicals.
Personatges típics: parelles amb el seu propi estil (Fred Astaire i Ginger Rogers, per exemple), nens i un dolent, exagerat.
Localitzacions típiques: exteriors, majoritàriament, tot i que sempre intenten incorporar un escenari, teatre, karaoke o lloc on puguin ballar i cantar (ambientació de festa).
A nivell d'estètica
Ambientació: el vestuari ha d'estar molt treballat, ja que permet identificar els personatges (tenen una preocupació especial en el vestuari dels personatges principals) i ha d'anar d'acord amb l'època de la pel·lícula, ha de ser còmode per poder ballar.
Estructuració: alternació de la música i els diàlegs, nombres musicals corals amb solos dels protagonistes i enllaçar dos nombres musicals.
Recursos cinematogràfics: cada personatge té una tonada pròpia (tema i to concret) i, a vegades, canten a la vegada diversos personatges. És molt important, també, la coreografia, la lletra de les cançons i aprofitar cançons ja existents per al musical; els diàlegs enllacen les cançons. Ex: Les Misérables (2012).
Tipus de musicals, segons el gènere amb el que es barreja:
Terror: Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (2007).
Acció/aventura: The Blues Brothers 2000 (1980).
Romàntic: High School Musical (2006), Grease (1978).
És un gènere audiovisual que, al igual que la comèdia, existeix des de sempre, és a dir, des de que existeix la cultura de teatre. Per tant, el seu origen serà la tragèdia grega.
És un gènere audiovisual que, explica històries que tenen un fort component fantàstic, és a dir, que no existeixen.
És un gènere audiovisual que, al igual que la comèdia, existeix des de sempre, és a dir, des de que existeix la cultura de teatre. Per tant, el seu origen serà la tragèdia grega.
És un gènere audiovisual que, explica històries que tenen un fort component fantàstic, és a dir, que no existeixen.
